A la protagonista li costarà Déu i ajuda escapar de la teranyina, i el seu infern se'ns mostra molt encertadament a través d'un viatge del sol i el mar fins a la muntanya i la pluja i també amb una gamma cromàtica que va del vermell per mostrar la passió dels primers mesos al negre que el marit vesteix en tot moment; en contrapartida, la seva escapada al bosc amb un amant ocasional està dominada pel verd, i els tons freds i colors clars predominen quan ella cerca refugi.
El títol castellà ens recorda una pel·lícula espanyola de temàtica similar, i ens referim a "Sólo mía", dirigida el 2001 per Javier Balaguer. Sergi López és el maltractador i Paz Vega la víctima. Però és encara millor l'aportació D'Iciar Bollaín a la magnífica "Te doy mis ojos" (2003), esborronadora i terrible tragèdia domèstica protagonitzada per Laia Marull i Luis Tosar; en aquest cas -i també en la pel·lícula francesa-, un dels motors de la violència és el sentiment d'inferioritat i d'inseguretat d'un marit que no té, en teoria, el nivell intel·lectual de l'esposa. Ella no ha de treballar, ella no ha de protestar. Els talibans a casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada