L'avui una mica oblidat realitzador aporta el seu estil lleuger i eficaç a una trama al voltant de l'aposta que fan dos milionaris impresentables per veure què passa si canvien els papers entre un estirat corredor de borsa i un murri negre que malviu als carrers de Nova York. Recorda els arguments de l'edat daurada del gènere i no oblida les seves regles d'or: cal fer riure sense comprometre l'evolució de la història i els personatges; els secundaris són quasi tan importants com els protagonistes.
"Entre pillos anda el juego" compleix amb nota el seu objectiu. És divertida i entranyable i tota una lliçó sobre la naturalesa humana (i el funcionament de la Borsa, abans de títols com "Wall Street" i similars). La referència als clàssics del gènere comença des de l'elecció, per al paper dels milionaris garrepes, dels veteraníssims Don Ameche i Ralph Bellamy. Dan Aykroyd i un molt jove Eddie Murphy són uns dignes oponents en tots els sentits i -allò que dèiem dels secundaris- Denholm Elliott broda el paper de majordom i Jamie Lee Curtis demostra una vis còmica tan eloqüent com el seu físic i ser molt més que la scream queen de "La noche de Halloween"; sense oblidar James Belushi disfressat de goril·la o els dos empleats passotes que en custodien -no gaire bé, tot sigui dit- un d'autèntic.
3 comentaris:
Una película muy divertida con una crítica al llamado capitalismo salvaje, que contiene una explicación muy sencilla, para ser entendida por quienes no saben nada del asunto, de cómo funcionan los mercados financieros de futuros.
El molt reivindicable John Landis va marcar una època. Com també aquells títols amb regust del Segle d'Or amb que solien rebatejar les versions en castellà. D'estrenar-se avui dia, li haguessin posat simplement com a l'original: "Trading Places".
Una abraçada.
Trecce: Es didáctica. Pero yo conozco a una persona que se atrevió a invertir en futuros en plan amateur y casi se queda sin ahorros.
Juan: El títol espanyol no és gaire afortunat. En qualsevol cas, millor que "¡Jo, qué noche!", com algú molt mancat d'inspiració va rebatejar l'"After Hours" de Martin Scorsese.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada