divendres, 13 d’agost del 2021

UN DIVÁN EN TÚNEZ

Una francesa d'origen àrab torna a la seva Tunísia natal per fer de psicoanalista, muntant la consulta en unes golfes a la casa d'uns parents. 

La noia és valenta i els pacients agraïts, però la idiosincràsia d'un país que no sembla haver avançat gaire a pesar de la Primavera Àrab li causarà no poques dificultats. 

"Un diván en Túnez" (Manele Labidi Labbé, 2019) es mou entre la denúncia i un to de comèdia agredolça i, tot i que cap al final sembla que se'ls acabin les idees, resulta agradable de veure, gràcies sobretot a la simpàtica i atractiva protagonista. Reteniu el seu nom si en sou capaços: es diu Golshifthe Farahani.

10 comentaris:

Trecce ha dit...

Muy interesante el planteamiento de una mujer abriendo consulta en un país donde ellas son miradas con muchas reservas.

ricard ha dit...

Sí. Al montar una consulta con un diván, algunos se piensan que es una prostituta. O que es una agente del Mossad porque tiene colgada la foto de un judío (Freud).

Cinefilia ha dit...

Té pinta de ser una típica comèdia francesa. Tot i així, no deixa de resultar provocatiu el fet de situar una psicoanalista en un entorn on tradicionalment ha prevalgut la intolerància masclista.

Una abraçada.

ricard ha dit...

Es una mica irregular però, tanmateix, m'ha semblat original. No la definiria com la típica comèdia, i encara menys francesa, tot i que parlin en aquest idioma i la producció ho sigui.

Una abraçada.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Desde luego la propuesta llama la atención. Me la apunto.
Saludos!

ricard ha dit...

Sí, no es un peliculón pero esperaba menos.

Saludos.

Alexander Strauffon ha dit...

Sí llama la atención, la trama.

ricard ha dit...

Es una película curiosa.

Lo de la situación de las mujeres en el mundo árabe siempre ha sido un tema controvertido. Y, en estos últimos días, habría que hablar de auténtica tragedia.

Saludos y gracias por pasarte.

Unknown ha dit...

no entenc el final

ricard ha dit...

Evidentment, la directora volia fugir dels clixès de la comèdia romàntica, que impliquen un casament. Tot i que, si mal no recordo, se suggereix una possible relació amb el policia.