"El año del descubrimiento" (Luis López Carrasco, 2020) viatja del 1992 al present per mostrar com la reconversió industrial va castigar molt durament Cartagena, i com el traumàtic peatge de la modernització i l'europeització continua encara avui dia marcant la vida dels seus habitants.
El film és un seguit d'entrevistes i converses de bar en què qui porta la veu cantant és el poble: aturats, jubilats, joves amb feines precàries, mestres i sindicalistes que exposen davant la càmera els seus punts de vista i la seva experiència. De manera que tenim un parell de càmeres de vídeo i ni un personatge il·lustre i és per això que em referia a la modèstia dels plantejaments. Una altra cosa són els resultats, que podem qualificar de miraculosos. "El año del descubrimiento" (un veritable descobriment, si se'm permet el fàcil joc de paraules) parteix d'uns fets que a la majoria ens poden semblar llunyans geogràficament i temporal, que potser inicialment comminen la nostra indiferència egoista, per assolir, a través de les paraules sinceres dels humils protagonistes (aquí no hi ha polítics ni discursos interessats), el retrat d'una Espanya que mai no ha acabat de resoldre les seves contradiccions i, encara més, d'una Europa i un món sotmesos a les servituds del capitalisme i a l'amenaça de la ultradreta; i tot això sí que ens afecta.
2 comentaris:
Cuando vi este documental me vi envuelto en una espiral de melancolía. En esa época parecía que España se iba a comer el mundo. Finalmente, acabamos devorados por los demonios de siempre. Sin remedio.
Un abrazo.
Pues yo recuerdo una crisis económica bastante seria a principios de los años noventa. Hay que reconocer, al menos, que Barcelona ha cambiado mucho tras los Juegos Olímpicos, en principio a mejor, aunque siempre se le pueden poner peros.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada