Es tracta d'un dels títols més sorprenents -i m'atreviria a dir que millors- de François Truffaut, la història d'un home que vol tenir totes les dones, narrada per ell mateix en un assaig literari. Potser perquè la seva mare no li feia gaire cas, o potser arran d'un desengany amorós, tampoc no té tanta importància; a Truffaut li agradaven les dones i li agradava l'amor, i fa una pel·lícula sobre això, sobre dones i les seves cames, que són "compassos que recorren el món atorgant-li equilibri i harmonia". Pot sonar a masclista i no ho és. Els personatges femenins són tan interessants com diversos i el protagonista, que té una qualitat femenina advertida per la seva editora i amant, és un paio enigmàtic i solitari ("No el veureu mai amb un home a partir de les sis de la tarda", diu d'ell un company de feina). No vol presumir de les seves nombrosíssimes conquestes, sinó senzillament recollir la seva experiència, posar sobre paper (com Truffaut feia a través de les imatges) la necessitat d'estimar i de comunicar el fet sorprenent d'ésser viu.
3 comentaris:
De Truffaut se podría decir lo mismo que dice el título de la película.
Totalment d'acord, Ricard: per mi també es tracta d'un dels millors treballs del director francès.
Una abraçada.
Trecce: Sí, creo que se parecía bastante al personaje. Además, ahora caigo en que tampoco se sentía querido por su madre (si asumimos el carácter autobiográfico de "Los cuatrocientos golpes").
Juan: Em sembla que no l'havia vista quasi des de la seva estrena i no la recordava gaire, potser només m'havia quedat en la superfície d'un film que aparenta ser una comèdia lleugera. La vaig recuperar gràcies a betevé (si us plau, que no tanquin aquesta cadena -vaig llegir que tenia seriosos problemes econòmics-) i la vaig trobar fascinant.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada