La nova pel·lícula del director, adaptació d'una novel·la gràfica de Pierre-Oscar Lévy i Frederick Peeters, que podria haver estat un episodi de "La Dimensió Desconeguda" dels bons, compta amb una posada en escena modèlica en què destaquen la utilització exemplar del fora de camp o l'elegància i oportunitat dramàtica dels enquadraments i els moviments de càmera, i amb un guió no tan trampós com sembla, que va dosificant amb saviesa les pistes i que combina el misteri amb una reflexió sobre la fugacitat de l'existència i la importància de viure en present.
6 comentaris:
¿Tiene algún giro inesperado de esos tan típicos del cine de Shyamalan?
Alguna que otra sorpresa, pero nada comparable a "El sexto sentido" o "El bosque".
La millor de Shyamalan des de El bosque.
Em sembla que estem d'acord.
Petons.
Que tal Ricard!
Creo que solo por lo que ha aportado Shyamalan ya le tendríamos que estar agradecidos. Tengo la sensación de que últimamente algunas criticas son bastante despiadadas, ya no se si lo de darle palos a este director es una especie de moda o algo parecido. Esta la tengo pendiente.
Saludos!
Tuvo una etapa como mínimo dudosa (Airbender, After Earth) pero, aunque quizás no ha recuperado el nivel de títulos como El sexto sentido o Señales, se ha ido redimiendo a base de modestia, y ésta última no está nada mal.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada