El 2018 s'ocupa d'un psicòpata real, el temut Charles Manson, tot i que, en teoria, el film se centra en les tres noies -Leslie Van Houten, Patricia Krenwinkel i Susan Atkins- empresonades pels crims terribles de l'agost del 1969, i en la recerca de les seves motivacions i intents de reeducació a càrrec de l'activista Karlene Faith (autora del llibre The Long Prison Journey of Leslie Van Houten, en què es basa la pel·lícula, juntament amb The Family, d'Ed Sanders).
El film de Harron no és tan divertit com "American Psycho" ni com la variació sobre el tema a càrrec de Tarantino a "Érase una vez en... Hollywood" i tampoc no aporta gaire informació suplementària. Manson continua sent una incògnita i les noies també, i no em fan gaire llàstima tot i que la pel·lícula insisteix en el seu rentat de cervell, suposant que en tinguessin i que l'abús d'LSD els hagués deixat alguna neurona en condicions.
4 comentaris:
Aquella fue una historia tan trágica como truculenta.
Muy cierto.
Que tal Ricard!
Creo que ya desde niño oí hablar de este tipo, su historia y entorno siempre han despertado el interés. Seguro que estas al tanto de esto: https://smoda.elpais.com/moda/dennis-wilson-de-the-beach-boys-supo-antes-que-nadie-que-charles-manson-mato-a-sharon-tate/
Me apunto la película, saludos!
Hola Fran,
Dennis Wilson y Terry Melcher aparecen entre los personajes de la película, y una de las escenas es la audición que Manson ofreció en el Rancho Spahn al segundo de ellos, con dos de sus chicas haciendo de gogós; efectivamente, el productor no le hizo mucho caso, despertando la ira del tristemente célebre gurú-asesino.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada