Un protagonista inexpressiu i lacònic i un to existencialista i tràgic remeten a Melville, salvant moltes distàncies. Algunes situacions són previsibles i forçades (per exemple, el rotllo entre el protagonista i els germans de la russa). La trama és una mica inversemblant, el ritme insegur i el final bastant fluix.
Així, doncs, per què -us preguntareu- li dedico un dels meus posts a "Siberia"? Per què vaig haver d'interrompre la meva migdiada per seguir-la fins al final amb una relativa fascinació?
Imagino que és un conjunt de motius. En primer lloc, d'ençà que vaig viatjar a Sant Petersburg, estic convençut que a Rússia pot passar-hi de tot (i vull aclarir que no vaig tenir topades amb la màfia local, almenys que jo recordi). Que beguin vodka sense parar, com es veu a la pel·lícula, també és un fet inqüestionable. D'altra banda, potser gràcies a la bellesa agressiva d'Ana Ularu, em vaig deixar arrossegar per una història d'amor impossible entre dos solitaris perduts en un espai inhòspit que podria recordar -salvant també moltes distàncies i canviant l'entorn urbà per un de més rural- "Lost in Translation"). I, finalment, perquè inclou una escena d'agermanament entre el mafiós i el nostre antiheroi que resulta ser el súmmum del masclisme però, a la vegada, també és profundament i desesperadament romàntica.
Però tampoc no em feu gaire cas.
Per cert, si us van les històries de mafiosos russos, encara que no siguin res de l'altre món, també podeu freqüentar la sèrie de Movistar + "Nasdrovia", amb Leonor Watling, Hugo Silva, el sempre excel·lent Luis Bermejo, i un senyor que es diu Anton Yakovlev (el mafiós) a qui espero que li donin algun premi, millors papers, el que sigui... La seva interpretació mereix això i més.
4 comentaris:
Hola Ricard!
Vaya, pues me has despertado la curiosidad. Por cierto, ese viaje a San Petersburgo debió de ser interesante.
Anotada queda la película y la serie.
Saludos!
Estuve en Moscú y San Petersburgo hace cuatro años y fue lo más parecido a viajar a una realidad paralela. El centro de Moscú está lleno de tiendas de lujo y cuesta imaginar que un día fuese la capital del mundo comunista. Además, se come bien y el vodka a palo seco, curiosamente, no deja apenas resaca.
Saludos.
Me Despierta un poco de curiosidad.
Quizás haya levantado demasiadas expectativas. Insisto en que no se trata de una buena película.
Publica un comentari a l'entrada