dissabte, 14 de novembre de 2020

LA ESCOPETA NACIONAL

Després de rodar a França "Tamaño natural", el 1974, Berlanga va estar quatre anys sense poder dirigir. Quan finalment, però, va estrenar en una Espanya ja democràtica "La escopeta nacional", escrita amb l'indispensable Rafael Azcona, el film es va convertir en l'èxit comercial més important de la seva carrera. 

Berlanga recupera l'estil coral de títols com "Plácido" i narra la surrealista peripècia d'un industrial català (José Sazatornil) que, per entrar en contacte amb un ministre franquista i promocionar uns porters automàtics que ha patentat, participa en una cacera en les terres dels marquesos de Leguineche. En un cap de setmana de bojos, descobrirà les corrupteles del règim i el canvi institucional provocat per l'ascens de l'Opus Dei (un relleu que l'obligarà a canviar d'estratègia i fer-se perdonar la relació adúltera que manté amb la seva secretària). 

La galeria de personatges és impagable, començant per la família Leguineche: el fill (José Luis López Vázquez) és un onanista contumaç que segresta una aspirant a actriu (i amant del ministre), interpretada per Bárbara Rey; la seva dona (Amparo Soler Leal) és bòrnia a causa d'un tret d'ell, que la va confondre amb una perdiu; i l'home vol la nul·litat però topa amb la ferma oposició del capellà de la família (genial Agustín González), qui li etziba allò de "lo que he unido yo en la tierra no lo separa ni Dios en el cielo". I menció d'honor per al patriarca (creació inoblidable de Luis Escobar en el seu primer paper rellevant al cinema), aristòcrata de la vella escola que col·lecciona flascons amb pèl púbic de les seves nombroses amants.
Estic segur que Berlanga -qui no ocultava les seves aficions fetitxistes- li tenia molt afecte al personatge del marquès, que Luis Escobar va fer entranyable. De fet, a ell i a la seva família els va fer protagonistes absoluts d'una teòrica continuació que va titular "Patrimonio nacional" (1981), en què tornen al seu palau atrotinat de Madrid per estar a prop del Rei i formar part de la Cort. Un altre film divertidíssim que acaba amb els anacrònics Leguineche pare i fill ("end of the saga") convertits en atracció turística.
I encara en va fer una continuació, menys reeixida: "Nacional III" (1982), on explicava llurs estratagemes per evadir impostos (els problemes amb Hisenda ja havien propiciat alguns dels gags més memorables del títol precedent).

7 comentaris:

Trecce ha dit...

La estuve viendo anoche en la tele.
Berlanga en estado puro, un certero y crítico retrato de la España del momento, y además muy divertida.

Fran ha dit...

Que tal Ricard!
Es magnifica, con ese reparto, ese guión y el maestro Berlanga dirigiendo el resultado es extraordinario. Si bien la segunda entrega no me desagrado, "Nacional III" ya me gusto menos.
Por cierto, hace unos días vi "El hombre que diseño España" (esta en Filmin), me acorde al ver el poster, desconocía la figura de Jose María Cruz Novillo (creo ese entre otros muchos), igual ya lo has visto, me ha parecido muy interesante.
Estupenda la reseña, saludos!

Cinefilia ha dit...

Una gran peli, que parla de com els assumptes de gran volada del país es resolen en una cacera. Sort que aquestes coses ja no passen. O potser sí...?

Trecce ha dit...

Al hilo de lo que comenta Fran, el año pasado tuve la ocasión de ver, en su Cuenca natal, una exposición con algunos trabajos de Cruz Novillo (http://eldardodelapalabra.blogspot.com/2019/10/cruz-novillo.html), todo un personaje, hasta para quienes no han oído hablar nunca de él y, en cuanto ven alguno de sus trabajos, se asombran de que este hombre haya estado y siga estando tan presente en nuestras vidas a través de su obra.

ricard ha dit...

Trecce: Yo también la recuperé en el especial de la 2 con motivo del décimo aniversario de su fallecimiento.

Trecce/Fran: Pues reconozco mi desconocimiento acerca de tan brillante diseñador de logos y carteles de cine... hasta vuestra aportación, que sin duda agradezco. Participo del asombro.

Joan: No ho sé. Tinc un conegut que no fa gaires anys va anar a una "montería". No em consta que hi fes grans negocis però em va confessar que era un lloc idoni per lligar. Ja m'agradaria que m'hi convidessin però em temo que per aqui no es porta gaire :(

Una abraçada.

miquel zueras ha dit...

Cruz Novillo és un geni, el nostre Saul Bass. Va fer molts bons cartells per Berlanga, Erice i Saura, però és més conegut per ser l´autor del logo del PSOE.
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

Com he dit abans, ha estat per a mi un gran descobriment.

Salut!