Com el llibre, la pel·lícula segueix al periodista (Johnny Depp) i un advocat força pintoresc (Benicio del Toro) en el seu viatge a Las Vegas perquè el primer cobreixi una cursa de motos al desert. Amb el maleter del cotxe carregat amb tota mena de drogues al·lucinògenes, els personatges es passen els dies col·locats; l'ambient friqui de la ciutat del joc es converteix en l'escenari idoni per a un deliri que convertiria el cap de setmana de "Resacón en Las Vegas" en un model d'austeritat. Ningú no pren mal perquè déu no vol, el protagonista aconsegueix escriure algunes línies que reflexionen sobre la fi de la contracultura, topen amb personatges interpretats per actors coneguts (Tobey Maguire, Ellen Barkin, Christina Ricci, Cameron Díaz, Mark Harmon, Harry Dean Stanton) i Gilliam aconsegueix que el seu estil excessiu s'adeqüi perfectament a una trama que no condueix enlloc (tret de Las Vegas, és clar).
(*) Segons Viquipèdia, aquest gènere es caracteritza per la manca de pretensions d'objectivitat, i perquè sovint inclou el periodista com a part de la història a través d'una narració en primera persona.
4 comentaris:
Hola Ricard!
No he vuelto a verla desde su estreno, recuerdo que no me gusto nada. Quizas fue con esta película cuando comenzó mi relación de amor/odio con Depp...jeje
Saludos!
Bueno, a mí sí me gustó, aunque reconozco que, para lo que cuenta, le sobra algo de metraje (defecto común a la mayoría de trabajos de Gilliam). Johnny Depp no me disgusta, un poco histriónico pero me parece gracioso.
Saludos.
Hola, Ricard
Recuerdo que me gustó. Pero no me atrevería a volver a verla.
Saludos!
No te mentiré: continua siendo una película curiosa pero no gana en un segundo visionado.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada