No sé si la Xina és com en el film de Yinan però, si el director vol imitar el cinema negre nord-americà clàssic, hauria de respectar-ne la voluntat documental. Sigui real o imaginat, l'escenari, i una posada en escena molt estilitzada que no oblida algunes referències a l'expressionisme cinematogràfic, són més apassionants que un argument amb poques sorpreses, tot i que el desig del protagonista de recuperar la seva família, encara que sigui pagant el preu de la seva pròpia mort, i la intervenció d'una "prostituta del llac" (sirena) amb qui manté una relació sexual passada per aigua, tenen certes ressonàncies homèriques.
De fet, aquesta Xina lumpen i la mateixa textura de la pel·lícula ens recorden moltíssim altres títols del cinema xinès contemporani que vam comentar fa alguns dies al bloc ("La ceniza es el blanco más puro", "Largo viaje hacia la noche").
6 comentaris:
Me sedujo ya desde el comienzo: ese encuentro entre los dos protagonistas, la lluvia, el paraguas...
Sí, tiene cierta capacidad hipnótica.
Saludos.
Em quedo amb el darrer apunt que fas a propòsit de les semblances entre aquest i d'altres films recents que provenen del gegant asiàtic, tots ells tallats pel mateix patró (elegant, ningú no ho dubta: però patró al cap i a la fi).
Una abraçada.
Veig que a tu també t'ho sembla.
Una abraçada.
Que tal Ricard!
No la he visto pero me la apunto. Se agradece la recomendación.
Saludos!
Es bastante curiosa.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada