dissabte, 3 d’octubre del 2020
LA ARDILLA ROJA
Quan Julio Medem va dirigir el seu segon llargmetratge, no tenia tantes pretensions (ho dissimulava, almenys). I tot i que "La ardilla roja" (1993) inclou moltes fugues entre surrealistes i oníriques, diguem que no molesten, serveixen de contrapunt a la hiperrealista descripció del càmping on transcorre la major part de l'acció i aporten una dosi extra de fascinació a una intriga que és, en el fons, una molt senzilla història d'amor entre dos personatges que proven de trobar-se a si mateixos fugint del seu passat. A més, Emma Suárez no haurà estat mai tan guapa com aquí.
Etiquetes:
JULIO MEDEM,
LA ARDILLA ROJA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Hola Ricard!
Yo también me uno al club de fans de Emma...
Saludos!
¡Y sigue estando muy guapa!
Saludos.
La premisa era molt bona -un noi que s´aprofita de l´amnèsia de la noia per fer-li creure que és la seva novia- i un inquietant Carmelo Gómez. És la meva pel.lícula preferida de Medem, quan no era tan afectat.
Salut.
Borgo.
Curiosa la relació de Jess Franco amb Christopher Lee. Recorda una mica -salvant distàncies- a Lugosi-Ed Wood.
Salut!
Borgo.
Totalment d'acord. Medem procura conferir estil a la història però amb una naturalitat i fluidesa que ha anat perdent en títols més recents.
A mi també em va recordar la relació Lugosi-Ed Wood. Si més no, les carreres de Lee i Franco van tenir més recorregut després de la seva col·laboració.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada