No passa gran cosa a "O que arde" (Oliver Laxe, 2019). Tampoc no passa gran cosa en la vida dels seus protagonistes: una dona gran que treu a pasturar tres vaques i el seu fill, que ha tornat a les muntanyes després d'una temporada a la presó per haver cremat el bosc, no sabem ben bé per quin motiu, si és que n'hi havia algun, condemnat a una solitud que sembla tan inevitable com la boira entre els arbres.
"O que arde" remet a una tradició de cinema rural i contemplatiu que ja hem vist altres vegades. Però no se li pot negar al director un talent visual no tan comú; captar la fotogènia del bosc gallec no sembla difícil, però tant les imatges nocturnes que obren el film com les que el tanquen, amb l'helicòpter sobrevolant les cendres després d'un incendi paorós, tenen una força insòlita.
4 comentaris:
A mi em sembla una obra mestra en el seu gènere: el camí que hauria de seguir el cinema del nostre país, on (al meu entendre) sobren "Bayonas" i falta recolzament a creadors de la talla d'Oliver Laxe.
Una abraçada.
Estic d'acord però amb alguns matisos. Està clar que cal donar suport a creadors com Oliver Laxe. Però no es pot dir que hom no hagi pres en consideració la seva proposta: premiada als Goya i als Gaudí, preseleccionada per als Òscars de Hollywood, i no parlem de Cannes i de múltiples nominacions i reconeixement internacional.
A Bayona no li cal perquè les seves propostes són molt comercials. Però no estic tan segur que anem sobrats de directors com ell. I li reconec a Bayona, com a mínim, el mateix talent visual que a Laxe, si més no a falta de veure més pel·lícules del segon.
Una abraçada.
Que tal Ricard!
Por momentos se me pone muy mal cuerpo. Es muy triste contemplar lo asolado que queda el monte después de un incendio. Ver avanzar las llamas, el humo y como sube la temperatura es terrible.
La película es realmente bella.
Saludos!
Y no sé cómo hicieron para filmar las escenas del incendio porque no creo que quemaran el monte para hacer la película.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada