Després de treballar amb Carles Torras a "El practicante", l'ubic Mario Casas novament a les ordres d'un cineasta català en l'adrenalítica "No matarás". Encara en el gènere de suspens, la història d'un jove insegur (Casas es llueix en aquests papers tan allunyats de la seva imatge de
sex symbol) que passa una nit massa moguda després de conèixer una noia atractiva però perillosa, recorda l'"After Hours" scorsesià, tot i que surt perdent en la comparació; molt moviment de càmera, molt estrès, però els personatges no excedeixen el tòpic i tampoc no hi ha gaires sorpreses. Si més no, és un treball que cerca entretenir -cosa no tan habitual en el nostre cinema- i ens ha permès descobrir Milena Smit, una bellesa intensa i pertorbadora a qui esperem retrobar, si no en un edifici industrial del Poble Nou, almenys en una sala de cinema, que deu ser un indret igual de perillós segons el criteri dels responsables de Salut.
2 comentaris:
Que tal Ricard!
Consideraciones artísticas a un lado, lo de que una película me "entretenga" empiezo a considerarlo requisito fundamental. Tomo nota de tu reseña.
Que tengas un buen finde!
Lo bueno de que una película consiga entretener es que se le perdonan sus defectos si los tiene. Además, en ciertos momentos prefiero una película regular pero entretenida (no digo mala porque no puedo considerar mala una película que me entretenga) a otra de mayor calado que me obligue a mirar el reloj de vez en cuando.
Saludos y feliz Halloween.
Publica un comentari a l'entrada