Adaptació de la novel·la de Heinrich Böll a càrrec de dos imprescindibles del Nou Cinema Alemany, Volker Schlöndorff i Margarethe von Trotta, "El honor perdido de Katharina Blum" (1975) em va recordar les pel·lícules d'Almodóvar, sigui pel to entre la paròdia i el surrealisme, la utilització de la música, o perquè a la protagonista li passa com al personatge de María Barranco a "Mujeres al borde de un ataque de nervios", que s'enamora d'un terrorista a qui busca tothom.
D'una banda, tenim l'amor pur i tràgic entre Katharina (Angela Winkler) i Ludwig (Jürgen Prochnow); de l'altra, uns policies ineptes, uns burgesos hipòcrites i, sobretot, una premsa groga sense escrúpols. Sort que aquestes coses ara ja no passen... O sí?
Pitjor que el cas Mainat.
Pitjor que el cas Mainat.
2 comentaris:
Ben vistes les semblances entre aquesta pel·lícula i l'estil Almodóvar. Comparació que, d'altra banda, podria també fer-se extensible al cinema d'un altre gran del cinema alemany: Fassbinder.
Una abraçada.
L'admiració d'Almodóvar cap al cinema de Fassbinder és prou coneguda. La connexió amb Schlöndorff i von Trotta, de la mateixa nacionalitat i època, pot ser lògica o una casualitat. Com sigui, no vaig poder evitar pensar en el manxec mentre veia la pel·lícula.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada