Tot i un repartiment internacional i localitzacions a Istanbul i Barcelona, és prou evident que els responsables no anaven sobrats de diners. Franco no dubta a utilitzar fragments d'altres pel·lícules per a les escenes més espectaculars (l'invent de Fu-Manxú congela l'aigua i el director aprofita un bon tros de "La última noche del Titanic" -perquè hi ha un iceberg-, amb un filtre blau per dissimular que es tracta d'una producció en blanc i negre), i utilitza un muntatge molt fragmentat i el zoom per dissimular uns decorats de cartró-pedra i uns efectes de fireta. I el més surrealista de tot plegat, però també més curiós per a l'espectador nostrat, són les localitzacions del castell, que tan aviat és la fortalesa de Rumeli Hisari al Bòsfor com el Park Güell o el de la Ciutadella, on també aprofiten el Parlament per convertir-lo en seu de Scotland Yard (la resta d'exteriors a Londres són imatges d'arxiu).
6 comentaris:
Si no l'has vist encara, et recomano moltíssim el documental de Carles Prats "Llámale Jess Redux" (2014), versió ampliada i millorada de "Llámale Jess" (2000).
Una abraçada.
Vaig veure la pel·lícula del Fu-Manxú al programa "Barcelona... i acció" de betevé, i Carles Prats en va fer una presentació. Sí que em faria gràcia el documental.
Gràcies per la recomanació. I ja que parlem de cinema friqui, aniràs a Sitges com cada any?
Hola Ricard!
Me ha parecido muy original ese arranque de tu reseña, desde luego el bueno de Jesús Franco trabajaba de sol a sol...jeje
Es posible que esta película la viese siendo niño, tengo esa imagen de Fu-Manchu muy presente. Por cierto, recuerdo que había un cine muy pequeño aquí en Vigo al que me daba un poco de yuyu al entrar, y es que al lado compartiendo la entrada (suena raro, lo se...) había un pequeño cuartelillo de la guardia civil, ya sabes, trinchas negras, tricornios, bigotes y allí estaba yo, no se quien me daba mas miedo...
Saludos!
Bueno, yo iba a un cine cuyo vestíbulo estaba presidido por un gran retrato en blanco y negro de Franco (Francisco) ataviado con una capa con un forro de piel... bastante inquietante.
Comentaron antes de la emisión de la película que una de las técnicas de Franco (Jesús) para conseguir más metraje era simultanear dos rodajes (back to back, llamó al invento): Tras terminar una escena, les pedía a los actores que la repitiesen cambiando los diálogos por una serie numérica; luego, la doblaba según le convenía y la usaba para su siguiente trabajo.
Saludos.
"Aniràs a Sitges com cada any?" Doncs la veritat és que m'encantaria, però, donades les circumstàncies, em sembla que el més prudent serà deixar-ho per una altra ocasió. Què hi farem!
Una abraçada.
No tinc ni idea de com serà, aquest any. Però, com que nosaltres anem bàsicament a fer el volt, potser no notarem gaire la diferència. Avisa'm si canvies de parer!
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada