"Antidisturbios", doncs, és tant una sèrie de sis capítols com -si es vol- una pel·lícula de més de cinc hores de durada; els personatges (un escamot d'antidisturbis amb problemes després d'un desallotjament que acaba com el rosari de l'aurora, una molt decidida inspectora d'Assumptes Interns, un ex-policia que sembla inspirat en Villarejo, etcètera) tenen el seu espai i sabrem allò que ja intuíem: rere les armilles negres i els cascs protectors hi ha persones. Són salvatges i són humans. Són salvatges perquè són humans. Sorogoyen i els guionistes procuren ser equànimes i el missatge és molt clar: en aquesta societat corrompuda i fraccionada que ens ha tocat patir, no hi ha lloc per a la bondat i, fins i tot quan els objectius són nobles, cal servir-se de tots els mitjans, la violència, la mentida, la traïció... No hi ha un pam de net. La feina d'aquests policies i d'algun ex-policia serveixen al sistema i els qui estan enmig del carrer aguantant -no sempre estoicament- els insults i les escopinades, són també víctimes dels poderosos. Com els manters que s'enduen la pitjor part.
La mort d'un d'aquests immigrants és el motor d'una trama que es complica més i més i que Sorogoyen fa avançar com un tren a tota velocitat. Hem dit que els personatges tenen el seu espai per definir-se; els veurem repartint llenya però també acotxant els seus fills. Entendrem les seves febleses i les seves motivacions; alguns policies són autèntics psicòpates però també hi ha bons professionals. Tots pateixen. Per transmetre'ns això, el director en té prou amb breus pinzellades -i uns actors magnífics-, de manera que l'acció no es ressent dels parèntesi diguem-ne familiars; tot suma. La predilecció del realitzador pels objectius angulars i el pla-seqüència permet escenes brillantíssimes (la del desallotjament, que ocupa el primer capítol; un enfrontament amb uns fanàtics durant un partit de futbol) i el ritme no decau en cap moment gràcies a una realització concisa, elegant, precisa i, també, a un guió que no hauria de reservar sorpreses però que, malgrat tot, sorprèn, que ens fa esperar amb ànsia cada nou gir de la trama, que dota de sentit moments aparentment intranscendents (vegeu la partida de Trivial que obre el primer capítol i compareu-la amb la darrera aparició de la policia que interpreta Vicky Luengo; o el valor atorgat a les trucades als mòbils, siguin de companys de feina o de la família; o el pla sostingut del policia que escala una roca vertical). Tot plegat permet el miracle d'una ¿pel·lícula? de més de cinc hores de durada que acaba fent-se curta.
El millor treball de Sorogoyen i, probablement (no he pogut veure "Patria" o "Veneno"), la millor ficció espanyola de la temporada.
2 comentaris:
Hola Ricard!
Diría que has hecho una perfecta y muy acertada disección de la serie. Estoy totalmente de acuerdo con lo que has expuesto, no hay duda de que el salto de calidad de algunas series (esta sin ir mas lejos) es tremendo, la calidad técnica es similar y en ocasiones superior a la de muchas películas, esto dicho hace unos años podría sonar a una apostasía cinefila, pero es la realidad.
Es muy triste comprobar algunos ataques injustificados y como la ponen por los suelos, criticas infundadas (de gente que ni la ha visto...) y motivadas sencillamente por posicionamientos políticos.
Por cierto, a mi el final me ha dejado alucinando. Dale un vistazo al texto, creo que hay párrafos duplicados, en alguna ocasión ya me ha pasado...jeje
Saludos!
Las críticas recibidas desde la misma policía no dicen mucho en favor del "cuerpo"; en todo caso, ponen en evidencia su falta de perspectiva.
Sin olvidar el hecho de que se trata de una obra de ficción que puede permitirse algunas licencias, no me pareció que presentara a todos los personajes bajo un prisma negativo, ni puede objetarse que los trate de alcohólicos o cocainómanos porque en determinada escena se tomen alguna copa de más o un par de ellos abusen de la droga en una salida nocturna; además, quedaría justificado por el estrés que sufren los muchachos, y tampoco olvidemos que, cuando uno de ellos se presenta al lugar de trabajo bastante perjudicado, su mando le ordena quedarse en el furgón para no poner en peligro el operativo; más profesional, imposible.
Puede que mi texto sea poco conciso, pero lo de los párrafos duplicados lo atribuyo a un extraño efecto del traductor de google; o eso me parece. Pero gracias por avisar ;)
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada