No és l'única de les històries que vertebren "Adú" (Salvador Calvo, 2020); i es podria argumentar que el seu encreuament resulta una mica gratuït, potser una concessió comercial ja que ningú no coneix els joves protagonistes però tothom coneix Luis Tosar, Anna Castillo o Alvaro Cervantes. En qualsevol cas, són mirades diverses sobre la trista realitat del Tercer Món o el drama de l'emigració, que el director mostra en tota la seva cruesa. Només la utilització del teleobjectiu, molt oblidada en el cinema recent, ens permet respirar. És gratuïta "Adú"? No ho sé, però és necessària.
2 comentaris:
Hola Ricard!
Realidades a las que nos hemos acostumbrado, supongo que no esta de mas que películas como esta nos recuerden el nivel de desesperación de las personas que no tienen otra que jugárselo a una carta. La pondría en los colegios, aunque como siempre habría quien pusiera el grito en el cielo.
Saludos!
Pues sí que me parece una película educativa.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada