"Sábado noche, domingo mañana" (Karel Reisz, 1960) és un títol fonamental del Free Cinema britànic, basat, com "La soledad del corredor de fondo", en un relat d'Alan Sillitoe. El seu protagonista és un jove obrer característicament rebel que distreu les estones fora la fàbrica allitant-se amb la dona d'un company de feina i bevent cervesa sense gaire mesura; una noia molt bufona el persegueix però ell sembla al·lèrgic al compromís (la seva afició a la pesca serveix com a metàfora: no vol ser com els peixos que mosseguen l'ham). El film no eludeix temes controvertits, sobretot en l'època de la seva producció (el retrat d'una classe obrera sense ideals, el masclisme, l'avortament), però no pretén ser dogmàtic, més atent a les contradiccions d'un personatge que Albert Finney, en el seu primer paper important, incorpora admirablement.
2 comentaris:
Personalment, m'agrada més "La soledad del corredor de fondo", tot i que estic amb tu quan dius que aquest és un títol fonamental i controvertit. I no només a la Gran Bretanya. De fet, als EUA la Lliga de la decència va denegar-li la seva aprovació.
Salutacions
No m'estranya.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada