A "La noche de la iguana" (John Huston, 1964), Ava Gardner recupera el personatge de la dona mestressa de si mateixa (ara en diríem empoderada) que desitja, però, caçar un protagonista tan solitari com ella i s'ha d'enfrontar a la intromissió d'una rossa una mica tibada, almenys en aparença (aquí, la mongívola Deborah Kerr).
Basat en una novel·la de Tennessee Williams, el film, que transcorre en un hotel de la costa de Mèxic miserable però amb bones vistes a la platja, conté la suor i l'alcohol que cal esperar d'aquest autor, i els habituals desitjos humits que, a diferència d'altres adaptacions cinematogràfiques, Huston sap situar en primer terme i obviant qualsevol metàfora, amb l'ajuda de la sempre captivadora Ava Gardner i de la llavors encara famosa Sue Lyon, qui torna a exercir de lolita que intentarà per tots els mitjans seduir un pastor protestant ara reconvertit en guia turístic, una mica dipsòman, oportunament incorporat per Richard Burton.
És una pel·lícula que sempre m'ha agradat molt, amb una fotografia esplèndida de Gabriel Figueroa i una realització vigorosa que s'imposa al seu origen teatral, notablement divertida i irònica sense que això comprometi el seu to existencialista i el seu missatge rotund contra la hipocresia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada