A l'Héloïse (Adèle Haenel) l'han treta del convent per casar-la però ella no ho acaba de veure clar i no vol que li facin un retrat per a l'ocasió. La mare contracta una pintora (Noémie Merlant) que es farà passar per dama de companyia i entre les dues noies neix una forta amistat, potser quelcom més que una amistat.
"Retrato de una mujer en llamas", (Céline Sciamma, 2019) prendria el relleu a "La vida de Adèle" en la categoria de film europeu revelació de l'any, de temàtica lèsbica. A més, té ambientació d'època i uneix a una molt adequada fotografia de caire pictòric una posada en escena exquisida, algunes imatges potents (les aparicions de l'Héloïse vestida de blanc, o el moment en què se li crema la faldilla) i un final veritablement emocionant.
6 comentaris:
Tenint en compte que la directora i Adèle Haenel van ser parella a la vida real, hi hauria prou indicis per considerar que estem al davant d'alguna mena d'homenatge en el que la pintora interpretada per Noémie Merlant (ofici, per cert, amb prou connexions amb el de cineasta) vindria a ser l'equivalent de Céline Sciamma.
En qualsevol cas, i al marge d'interpretacions possibles, les imatges en 8K del film, sobretot a les escenes rodades a la vora del mar, resulten espectaculars.
Salutacions,
Juan
Desconeixia les dades biogràfiques i tècniques que esmentes. Gràcies per l'aportació.
Bones Festes!
Me sugiere poca cosa esta película más allá del placer estético de unos bellos paisajes. Un quiero y no puedo que, contando con su actriz fetiche, Adèle Haenel, se me antoja un relato poco arriesgado y excesivamente contemplativo. Una muestra de ese cine de qualité con poca sustancia que tanto gusta a los críticos envarados.
Un abrazo.
Sin embargo, la película tiene algunos momentos -y, sobre todo, un final- que la elevan por encima de esos títulos de qualité a que haces referencia y que sin duda los hay.
Un abrazo.
La vair veure amb moltes expectatives i crec que he de donar-li una segona oportunitat, perque em va pareixer un poc lenta i tampoc em va pillar fresca per a poder-li traure tot el seu valor.
Un abraç
Sí que li costa una mica entrar en matèria, com acostuma a passar amb el cinema d'autor europeu. Però finalment aconsegueix el to i la passió que la història mereix.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada