HISTORIA DE UN MATRIMONIO

Començaré dient que Noah Baumbach no és un realitzador que m'interessi especialment. Em sembla una mena de Woody Allen descafeïnat, representant conspicu d'un cinema independent que és menys o menys realista, més o menys simpàtic, sense gaire densitat. A "Frances Ha" no li vaig trobar la gràcia per enlloc i quasi em va fer odiar una actriu, Greta Gerwig, que eventualment em podria semblar atractiva.

"Historia de un matrimonio" (2019) ha tingut una rebuda crítica excel·lent i és més presentable però potser no tant. En teoria, parla de la desintegració d'un matrimoni però, en realitat, es limita a il·lustrar un procés de divorci. El més inquietant és que un film que aspira a ser realista sigui millor com més s'apropa a la caricatura, com passa en totes les escenes en què apareixen els advocats o l'assistenta social. Que el fill del matrimoni no caigui especialment simpàtic és un detall que cal agrair, i el fet que es tracti -a pesar dels esforços dels lletrats- d'un divorci civilitzat demostra que el realitzador vol allunyar-se del model "Kramer contra Kramer". A canvi, però, propicia una comparació odiosa amb Woody Allen i la seva "Annie Hall": l'únic motiu clar de la separació és que l'esposa prefereix Los Angeles a Nova York; tots dos són artistes i ell és una mica despistat i se sent molt fora de lloc a Califòrnia, on es veu obligat a residir per no perdre el contacte amb el seu fill.

Les escenes en què la família de la noia fan l'imbècil, que són totes, resulten patètiques. I els moments a Nova York, on la gent és més seriosa i intel·lectual, són tòpics.

Si el film se salva és gràcies a un parell d'escenes en què el director es decideix a fer drama (el pròleg i el seu correlat al final, quan el nen troba el paper en què la mare ha escrit els motius pels quals va estimar el marit) o comèdia (el gag del sopar amb l'assistenta social), i a les entregades interpretacions de Scarlett Johansson i, sobretot, Adam Driver.