No estic gaire segur de quina és la moral d'aquest conte (no es pot ser bo?); però, en qualsevol cas, "Lazzaro feliz" (Alice Rohrwacher, 2018) esdevé un títol simpàtic gràcies a un to pasolinià gens habitual a les pantalles, i a l'encertada descripció d'uns personatges que viuen al marge de la societat, des del lacònic protagonista, que fa honor al seu nom tornant d'entre els morts per cercar un vell amic, al lladregot interpretat per Sergi López, qui demostra que no perd l'accent ni quan roda en italià.
2 comentaris:
Però vols dir que conté algun tipus de moral? A mi, en qualsevol cas, em va agradar força pel que té de retorn al que havia estat el cinema italià en el seu moment de màxim esplendor.
Feliç any nou,
Juan
No ho sé, quan m'expliquen un conte penso que hi ha d'haver alguna moral. De tota manera, estem d'acord en què el millor del film és aquesta aroma de cinema italià dels anys bons.
Feliç any!
Publica un comentari a l'entrada