dijous, 13 de juliol de 2017

YO, OLGA HEPNAROVÁ


A la llista llarga de pel·lícules sobre la pena de mort caldrà afegir aquesta aportació que ens arriba de la República Txeca sobre la darrera dona condemnada a la forca en aquest país l'any 1973, quan encara era Txecoslovàquia i encara eren comunistes, i quan ella tenia només vint-i-dos anys. "Yo, Olga Hepnarová" (2016), dirigida i escrita per Petr Kazda i Tomás Weinreb, explica la història d'aquesta jove (magníficament interpretada per Michalina Olszanska) en lluita contra el món, voluntàriament marginada de tot i de tothom, a la qual observem en el seu patètic dia a dia a través d'unes imatges en blanc i negre tan polides com neutres i que recorden el cinema que es feia al país en l'època retratada. Olga és lesbiana, Olga és rebel, Olga potser està boja, Olga potser esdevé una assassina perquè vol castigar el món o potser només pretén castigar la seva mare, retratada de manera inclement quan submninistra pastilles i diners a la filla amb la mateixa fredor amb què serveix la sopa durant els àpats familiars.

4 comentaris:

pons007 ha dit...

No tenen color a la República Txeca?

ricard ha dit...

A la República Txeca no ho sé, però Txecoslovàquia era en blanc i negre.

Pedro Rodríguez ha dit...

Mucha gente se sorprendió cuando leyó mi crítica sobre esta película en mi blog y en un medio local... Y descubrió que hace ya mucho tiempo que un vehículo a motor puede ser un arma de destrucción masiva. Me gustó esta película sobre el penoso itinerario vital de ese alma perdida llamada Hepnarovå.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Sí, es curioso que Olga Hepnarová se anticipase, cuarenta años ha, a la última moda gihadista.

Me gustaría recuperar títulos del cine checo de los sesenta, que presumo muy elegantes desde un punto de vista formal.

Un abrazo.