divendres, 14 de juliol del 2017

CORAZÓN SALVAJE


El 1990 David Lynch adapta la novel·la de Barry Gifford "Corazón salvaje" en el film homònim. Porta l'original literari al seu terreny i ofereix una nova versió de la lluita entre el Bé i el Mal, un conte ple de referències al Mag d'Oz sobre una parella de joves, Sailor i Lula (Nicolas Cage i Laura Dern) que, malgrat algun flirteig amb la delinqüència, són bàsicament innocents i fugen d'una bruixa molt dolenta (la mare de la noia, interpretada per Diane Ladd, mare de Laura Dern a la vida real). Al final, una fada bondadosa que s'assembla molt a Sheryl Lee (la Laura Palmer de Twin Peaks) arregla els problemes i permet que Sailor pugui cantar-li "Love Me Tender" a la seva estimada.

El vessant més lúdic del peculiar estil del director esclata en aquesta road movie que conté els ja habituals interludis musicals: després de la noia del radiador d'"Eraserhead" i de Roy Orbison i Bobby Vinton a "Terciopelo azul", arriben Elvis Presley, el jazz de Nova Orleans, el heavy metal, i la sinuosa música de Chris Isaak que acompanya unes imatges nocturnes que Lynch recuperarà a "Carretera perdida". També molta violència (fins i tot televisada) i molt sexe salvatge que practiquen a totes hores la parella protagonista, tot i que el director el mostra mitjançant plans i virats de color molt elegants i el contraposa a la manca de sexe o la perversió que afecta als nombrosos malfactors que apareixen al film. El sexe entre Sailor i Lula és un oasi enmig d'un univers en descomposició, el triomf de la vida allà on ronda la mort: la tràgica mort del pare de la Lula, l'accident a la carretera, les referències al càncer de pulmó mentre tots fumen compulsivament, el bany de sang després de l'atracament perpetrat per Sailor i l'infame Bobby Perú (memorable Willem Dafoe). No sé si cal afegir que Sailor i Lula, en el seu viatge, toparan amb tota mena de personatges sinistres, lletjos i estranys, la presència dels quals és un altre tret característic del cinema del director.

5 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

No sé yo si con otro protagonista el film hubiera alcanzado un nivel superior. Uno de las películas más comerciales y convencionales de Lynch, nada desdeñable pero alejada de sus mejores obras.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Pues yo creo que Nicolas Cage encaja muy bien en el personaje. Incluso Laura Dern está bien, y eso que su papel es diametralmente opuesto al de la virginal protagonista de "Terciopelo azul". Por lo demás, es cierto que es una película en apariencia un tanto superficial, que se sostiene como ejercicio de estilo pero menos memorable que otros títulos de Lynch.

Un abrazo.

Cinefilia ha dit...

Ei, company!

Queda abastament demostrat, atesa la quantitat d'entrades que li dediques, que ets un fan incondicional de David Lynch.

Doncs, ves per on, jo aquesta tarda he anat a veure el documental "David Lynch: The Art Life" (2016). La coneixes?

Salutacions i fins la propera.

Juan

ricard ha dit...

Volia fer un repàs a la seva filmografia amb motiu de l'estrena de la tercera temporada de "Twin Peaks".

El documental el tinc gravat (el van passar a Movistar +) i n'he vist la meitat. Espero completar-lo per poder incloure'n alguna menció.

Salutacions.

Cinefilia ha dit...

OK!

Hauràs vist que jo ja l'he comentat al meu blog. A veure si coincidim en les nostres apreciacions.

Fins aviat!