divendres, 9 de desembre de 2016

TRUMBO


Entrevistat amb motiu de la seva arribada a centenari, Kirk Douglas diu que el millor que ha fet en la seva vida és ajudar a acabar amb la cacera de bruixes a Hollywood.

Per si algú no ho sabia o no ho recorda, l'anomenada cacera de bruixes és la vergonyant i inquisitorial persecució a què van ser sotmesos actors, directors, guionistes i productors de Hollywood sospitosos de simpatitzar amb el Partit Comunista i, per tant, de ser traïdors a la pàtria, durant els primers anys de la Guerra Freda. Un afer sorprenent en un país que presumia de ser bastió de la democràcia i que va propiciar episodis tan lamentables com el cas dels anomenats Deu de Hollywood, persones incloses a la llista negra que van negar-se a declarar davant del Comitè d'Activitats Antiamericanes apel·lant a la Primera Esmena de la Constitució i que, com a conseqüència, van patir empresonament acusats de desacat al Congrés i, acte seguit, l'acomiadament par part dels estudis i l'ostracisme. L'altra cara de la moneda van ser els episodis de delacions davant del Comitè, ja fos per convicció o -més habitualment- per temor a perdre la feina.

Elia Kazan, qui posteriorment va dirigir "La ley del silencio" (1954), va ser un dels delators més coneguts.

"Trumbo" (Jay Roach, 2015) mostra també la delació per part d'Edward G. Robinson, un home d'esquerres però que no volia renunciar a la seva vida de luxe per una qüestió d'integritat. No el va frenar la seva amistat amb Dalton Trumbo, guionista brillant i un dels noms més famosos de la llista. El film d'en Roach (director de comèdies com "Austin Powers" o "Los padres de ella", que aquí es posa més seriós), narra l'experiència d'en Trumbo: com a en Robinson, també li agradava la bona vida malgrat els seus ideals progressistes; després de sortir de la presó, es va quedar sense feina i va sobreviure treballant per a estudis més petits i signant els guions amb noms falsos o inventats, algun dels quals va guanyar l'Òscar ("Vacaciones en Roma", de 1953, i "El bravo", de 1956).

Dalton Trumbo va aconseguir rehabilitar el seu nom gràcies, en bona mesura, a la decidida actuació de Kirk Douglas, productor i protagonista d'"Espartaco" (Stanley Kubrick, 1960). L'èxit de la primera pel·lícula que Trumbo va poder signar al cap de molts anys i el declivi del maccarthysme van fer la resta.

El film de Roach, molt ben interpretat per Bryan Cranston ("Breaking Bad"), és prou correcte. Però no pretenc tant destacar-ne els mèrits cinematogràfics com recomanar-lo per la seva exemplaritat, en un moment de la història en què els valors de la democràcia, arreu del globus, es veuen seriosament amenaçats. En una relació de causa-efecte, els principals perills són la crisi econòmica i de valors, la temptació del populisme i la facilitat per estendre fal·làcies mitjançant les xarxes socials, la por a la diferència i la ignorància de la Història.

4 comentaris:

miquel zueras ha dit...

Això que dius d´Edwar G. Robinson em recorda al cabreig que va agafar quan era membre del jurat del festival de Cannes per l´escena de "Bienvenido Mr.Marshall" quan és veu la bandera americana arrossegada per l´aigua al final de la pel.lícula. Molta gent va pensar que era per fer merits davant del Comité.
Per cert que el principal delator va ser l´actor especialitat en papers de gangster Marc Lawrence, curiós...
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

És veritat, ara recordo l'anècdota! Un gran exemple de transformació interessada, suposant que fos veritat que va ser un home d'esquerres, abans del Comité, com s'explica al film d'en Roach. Tot i que el concepte de dretes i esquerres als Estat Units té poc a veure amb amb el seu correlatiu a Europa.

Salut i gràcies per les aportacions.

pons007 ha dit...

Aquesta peli em va agradar i mira que la temàtica no em cridava, hi ha moltes pelis que van sobre el mon de Hollywood que només agraden al propi Hollywood però aquest no es el cas, també ajuda molt Bryan Cranston fent un gran paper

ricard ha dit...

Sí. No és la millor pel·lícula sobre Hollywood però és entretinguda i diàfana en la seva exposició d'uns fets que convé conèixer.