diumenge, 11 de desembre de 2016

LA DONCELLA


A la darrera pel·lícula de Park Chan-wook, com ja passava a "Oldboy" -el seu títol més conegut-, els pops, molt apreciats en la gastronomia coreana, tornen a tenir certa rellevància argumental. Aquesta vegada, però, no serveixen per menjar i el famós gravat del "Somni de la muller del pescador" és citat explícitament en un film en què l'erotisme, amb imatges o amb paraules, té una importància cabdal.


El sexe com a instrument de dominació i l'engany s'alien en una trama que implica una dama japonesa, la seva donzella coreana, i un estafador i un vell pervertit que menteixen sobre la seva nacionalitat, tot això en els anys de l'ocupació japonesa de Corea. La dualitat dels personatges i les seves ànsies de poder queden prou reflectides en l'aspecte de la mansió meitat d'estil britànic i meitat d'estil japonès en què transcorre una acció amb trets de melodrama gòtic (la pel·lícula es basa en una novel·la d'aquest gènere, de la britànica Sarah Powers).

Sense voler revelar gran cosa d'un argument amb algunes sorpreses, direm que "La doncella" s'estructura en tres segments, que representen diversos punts de vista i que presenten també estils diferents, delicadament eròtic el primer tram i més aspres i torbadors els següents. Però Park Chan-wook enllaça amb habilitat tots els registres d'un film fascinant, inquietant i alhora bellíssim, elegant i alhora provocador.

2 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

No me gusta el modo en que Park Chan-wook aletarga el tiempo en esta película tan contemplativa y autocomplaciente, al relato le falta pasión y, ejem... un voltaje más alto de erotismo. En fin, una paja muy lubricada para el crítico moderno.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Siempre cabe pedir un voltaje más alto de erotismo y no voy a discutir sobre el particular con un experto como tú ;)

Pero, por lo demás, me pareció bastante equilibrada en cuanto al ritmo y la intención.

Un abrazo.