dimecres, 28 de setembre de 2016

AMISTAT I TRAÏCIÓ EN EL CINEMA DE SAM PECKINPAH # 1: DUELO EN LA ALTA SIERRA


Gil Westrum (Randolph Scott) i Steve Judd (Joel McCrea) són dos pistolers tan veterans com els actors que els interpreten. Com que s'ha de menjar calent, accepten l'encàrrec de recollir un carregament d'or d'una mina perduda enmig de les muntanyes i dur-lo fins a la civilització. De passada, hauran de carregar amb una noia que ha tingut la mala pensada de casar-se amb un miner amb massa germans solters. Gil i Steve són amics i tots dos, en el fons, bones persones; però Gil una mica menys i resulta que té pensat trair el seu company i apropiar-se del carregament.

"Duelo en la alta sierra" (1962) és un dels millors films de Sam Peckinpah, un western crepuscular violent (però no tant com "Grupo salvaje") i romàntic. Vull aclarir que l'adjectiu "romàntic" afegit al western -i més si l'ha dirigit en Peckinpah- no implica que hi hagi una història d'amor entre un home i una dona (tot i que aquí se n'insinua una entre la parella jove que acompanya els protagonistes) sinó que vol dir que està ple de sentiments nobles i profunds associats a una amistat disfressada de companyonia que pot veure's traïda o refermada depenent del moment i les circumstàncies.

I té un dels millors finals de la història del cinema (el duel que anuncia el títol espanyol).

4 comentaris:

pons007 ha dit...

Si fos de Westerns em podries haver convençut

ricard ha dit...

Però hi ha westerns i westerns...

David ha dit...

Coincido en lo del final. Si fuera una peli floja (que no lo es), ese final la convertiría en una buena, siendo una gran peli, para mí la convierte en obra maestra. Esos diálogos entre los dos amigos y ese perdón después del duelo "siempre supe que lo harías. Tan solo se te olvidó por un momento." O lo que fuera. Malcito de memoria.
Un saludo.

ricard ha dit...

Ya puestos a "spoilear", recordemos todo el diálogo final (ventajas de Youtube):

- ¿Cuánto crees que vale ésto? ¿1.000 $ por tiro recibido?
- Sí.
- Pues esos tipos me han hecho rico. Porque me han acribillado a balazos. No quiero que los muchachos vean ésto. Continuaré sólo.
- No te preocupes, Steve. Yo haré el trabajo... igual que tú lo hubieras hecho.
- De eso estoy seguro. Lo que siento es que... por un momento... olvidaste que eras mi amigo.
- Volveremos a vernos.

Saludos.