diumenge, 3 d’abril de 2016

EL DOCTOR MABUSE


L'any 1922, Fritz Lang dirigia "El doctor Mabuse" ("Dr. Mabuse, der Spieler", que vol dir el jugador), una epopeia d'aventures i suspens de quasi cinc hores de durada al voltant del malvat del títol, sempre perseguit per l'íntegre fiscal Von Wenk.

El ritme és una mica irregular i les escenes de diàleg pesen més que les de pura acció, però les darreres són espectaculars (sobretot, el robatori dels documents al tren, en l'inici del film, o el tiroteig final), i Lang mostra en tot moment el seu domini de l'espai cinematogràfic, atorgant molta importància als escenaris: mansions i locals nocturns de disseny capriciós, estil Bauhaus.

Però resulta més interessant la lectura política i social d'un film que es presenta a si mateix com un retrat de la seva època. Lang i Thea von Harbou mostren el Berlin de la República de Weimar com una societat dividida entre una classe baixa freqüentada per delinqüents i anarquistes i una classe alta frívola, afeccionada a les sortides nocturnes i al joc; un món inestable que Mabuse pretén dominar i utilitzar en el seu benefici:

- La Borsa és una prolongació de les timbes, i Mabuse, després de robar uns documents que li permeten tenir informació privilegiada, la fa servir per enriquir-se, a costa dels altres inversors.

- Mabuse es disfressa constantment i es mou amb habilitat entre un món i l'altre. La seva professió oficial és la de psicoanalista, una activitat amb la qual també pot ensarronar un públic que assisteix a l'auge de les ciències ocultes i que freqüenta sessions d'espiritisme i d'hipnosi. Fixem-nos que Lang i Von Harbou equiparen la ciència creada pel jueu Sigmund Freud i tot allò que avui anomenaríem parapsicologia; tot plegat, superxeries sense altra finalitat que distreure les classes ocioses i permetre al malvat Mabuse dur a terme les seves pèrfides intrigues.

La pel·lícula critica l'ocultisme però, alhora, introdueix molts elements fantàstics en la trama i en la posada en escena, amb força sobreimpressions, com quan se li apareixen a Mabuse els fantasmes de les seves víctimes. D'altra banda, la presentació d'un món sense valors, convuls i dividit, perpetuada en treballs posteriors com "Metrópolis", "M, el vampiro de Düsseldorf" o la mateixa "El testamento del doctor Mabuse", sembla presagiar l'adveniment del nazisme com una manera de resoldre la situació; el nazisme, però, vist com una fe que parteix de l'amor, un sentiment que la comtessa Dusy Told descobreix com una veritable revelació, un sentiment més poderós que els diners, al qual sucumbeix el mateix Mabuse. De la mateixa manera, a "Metrópolis", l'amor servirà per unir les classes socials que viuen separades. Però el nazisme resultaria ser quelcom molt més sinistre i no pas gaire bondadós; i els rentats de cervell a què el doctor Mabuse sotmet les seves víctimes podrien no ser gaire diferents dels rentats de cervell que tindrien com a objectiu el poble alemany després que Hitler assolís el govern de la nació; una suggerència que podia estar implícita en el personatge i que va portar a la prohibició d'"El testamento del doctor Mabuse" l'any 1933, per ordre de Goebbels, com vam tenir ocasió d'explicar en el post que vam dedicar a aquesta continuació de les aventures de Mabuse, el jugador.

2 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Obra magna del cine expresionista alemán, un país que pronto se vería inmerso en la más terrible infamia y decadencia. La película sirve algunos apuntes curiosos que actúan como metáfora de lo que vendría en la próxima década.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Y, sin embargo, ¿quién podía sospechar en 1922 el desastre que se les vendría encima?

Un abrazo.