dimecres, 23 de març de 2016

CONQUES DELS CINQUANTA

Avui dia, ser single és quasi glamurós. Però als anys cinquanta, a Espanya, els homes i, sobretot, les dones que es quedaven per vestir sants es veien condemnats no únicament a la solitud sinó a certa marginalitat, i eren sovint objecte de mofa.


A "Cielo negro" (1951), Manuel Mur Oti presenta, en clau de melodrama terrible, el cas d'una noia curta de vista que se sent lletja i que és objecte de la broma cruel d'unes companyes de feina, que fitxen un poeta en atur (un jove Fernando Rey) perquè li envïi falses cartes d'amor. L'angoixa provocada per aquesta i altres desgràcies (a la pobra, li passa de tot) esclata en la celebrada escena final, una fugida desesperada sota la pluja que tant pot conduir a la mort com a una revelació mística, filmada mitjançant un travelling inacabable més expressiu que totes les línies de diàleg d'un guió excessivament literari.


Un tema similar el trobem a "Calle Mayor", dirigida el 1956 per Juan Antonio Bardem. En aquest cas, retrata la mesquinesa de la vida en un poble de províncies, l'avorriment endèmic que condueix a una colla de ganàpies que es passen el dia al bar a ensarronar una conca molt de missa, fent-li creure que el guapo de la colla n'està enamorat i que s'hi vol casar; una broma perversa que esdevindrà un carreró sense sortida. "Calle Mayor" és probablement la millor pel·lícula del seu director i està molt ben interpretada per José Suárez i la nord-americana Betsy Blair.