dimarts, 8 de març de 2016

CAROL


A "Carol" (2015), Todd Haynes torna a abordar el tema de l'homosexualitat en l'entorn repressiu dels anys cinquanta als Estats Units, com ja va fer a "Lejos del cielo" (2002). Però si aquell film era un homenatge gens dissimulat al cinema de Douglas Sirk, en aquesta ocasió Haynes, que adapta una novel·la de Patricia Highsmith sobre la relació amorosa entre una noia treballadora que es mou en els ambients pseudo-intel·lectuals del Village novaiorquès i una senyora de classe alta que s'està separant del marit a causa precisament del seu lesbianisme, il·lustra aquest argument amb un estil que ja no és deutor de ningú -tot i que la fotografia, impressionant, d'Edward Lachman, s'inspira clarament en la pintura d'Edward Hopper-, un estil d'una claredat i una sensibilitat exquisides en què cada enquadrament expressa alguna cosa i transmet alhora la bellesa i el vertígen d'una passió que s'obrirà camí malgrat les òbvies diferències entre les seves protagonistes i el rebuig i el xantatge del seu entorn familiar i social.

Cate Blanchett broda un paper fet a la seva mida però no li fa cap ombra a una Rooney Mara senzillament extraordinària. Algú ha afirmat que la jove actriu és quasi una reencarnació de l'Audrey Hepburn, la qual cosa ens porta a la memòria un altre títol emblemàtic al voltant del lesbianisme i el rebuig social d'allò que molts veien com una perversió o una malaltia: ens referim a "La calumnia", film dirigit per William Wyler l'any 1961 sobre les directores d'un internat femení força exclusiu (Hepburn i Shirley MacLaine) a qui una alumna acusa falsament de mantenir relacions impúdiques. El film de Wyler incideix sobretot en la intolerància de la societat de l'època i analitza les conseqüències de la calumnia a què al·ludeix el títol; la innocència de les protagonistes podria avalar una postura conservadora però l'enrenou acabarà obrint la porta a una incòmoda veritat, amb tràgiques conseqüències, i la pel·lícula haurà de prendre partit, si més no a favor de la inviolabilitat dels sentiments.

5 comentaris:

miquel zueras ha dit...

Jo també he pensat amb "La calumnia" amb el look de Rodney Mara. Blanchett potser era una mica massa hieràtica per el meu gust. Molt bona l´ambientació i m´agradat força les escenes del seu particular "On the Road" fins que descobreixen el verdader treball del venedor de llenceria.
Salut!
Borgo.

David ha dit...

Me gustó más "Lejos del cielo" que "Carol". No sé si por esa aproximación a Sirk (que me gusta mucho). Pero esta peli está muy bien y visualmente es estupenda...Solo que la otra igual era aún más...no sé...
La de Wyler la tengo para ver desde hace la tira de años. Como una vez vi un trozo y me conozco la historia. Ya caerá.

Un saludo.

TRoyaNa ha dit...


"Carol" em pareix perfecta,és una historia tractada amb molta sensibilitat,cuidant la fotografía,la música,el vestuari (no havia pensat en Hopper,i sí, podría haber una clara alusió)i com no,unes interpretacions magistrals.

Vaig dedicar-li una ressenya a Zinefilas,et deixe link,per si tens curiositat:
http://zinefilaz.blogspot.com.es/2016/01/carol.html

un abraç

Pedro Rodríguez ha dit...

Una de las películas que más a flor de piel han puesto mis órganos sensoriales en los últimos años. Excelente ambientación y unas interpretaciones de altura. He de decir que el Oscar a la mejor actriz de reparto se lo hubiera dado a Rooney Mara, y por otra parte, no reconozco ya al Todd Haynes de "Poison", aquella fábula gótica y carácter experimental. Bueno, hay que reconocer que ha evolucionado bien.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Borgo: Cate Blanchett fa el paper que més li escau. I les escenes "on the road" són molt tendres; també hi ajuda la selecció musical amb cançons de l'època.

David: "Lejos del cielo" era algo más sofisticada tanto a nivel argumental como formal. Pero "Carol" resulta soberbia en su retrato sencillo y sensible de una pasión amorosa a contracorriente.

TRoyaNa: M'agrada en la teva ressenya com destaques la rebel·lió de les dues protagonistes contra la moral patriarcal.

Pedro: No he visto el trabajo de la ganadora pero la interpretación de Rooney Mara es espléndida. No conozco "Poison"; por lo que he leído, parece un título bastante rompedor.

Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.