MERLÍ

Ahir dilluns va acabar la sèrie de TV3 "Merlí", després d'haver obtingut un èxit incontestable, i ja s'anuncia el making off per a dilluns vinent i tot fa pensar en una segona temporada.

Com pertoca en una sèrie de producció pròpia, la realització és rutinària i els guions són plens de tòpics, tot i que eficaços. I no podem evitar la sensació de trobar-nos davant d'una versió pobra d'"El club de los poetas muertos". Però si li hem de reconèixer una virtut a "Merlí" és la importància atorgada en els arguments a la filosofia, assignatura menyspreada en els nous plans d'estudi, la desaparició de la qual convertiria ja d'una vegada per totes als nostres joves en ignorants i robots al servei del capitalisme, que deu ser exactament allò que volen els nostres governants. Benvingut sigui, doncs, aquest professor de filosofia que ens ha explicat que cal ser crítics amb el sistema i, a més, ho ha corroborat amb els seus actes.

Francesc Orella fa una gran creació del personatge però no podem passar per alt la bona disposició i simpatia dels joves que fan d'alumnes. Simpatia que preserven en el cos a cos, com vam tenir ocasió de comprovar amb motiu de la seva presència al Festival Zoom de ficció per a televisió celebrat fa uns dies a Igualada. El Gerard, el meu fill, va poder conversar amb alguns dels intèrprets i el que fa de Gerard li va confessar que en la vida real lliga tan poc com a la sèrie, la qual cosa devia significar un consol per al primer.