diumenge, 15 de febrer del 2015

SÓLO DIOS PERDONA


Director i protagonista de la celebrada "Drive" viatgen a Tailàndia per oferir-nos un thriller de venjances hiper-violent. Gosling surt lacònic com sempre i elegant com sempre, tant si va amb samarreta blanca i texans com quan porta vestit negre i armilla i sopa en companyia de la seva mare (Kristin Scott Thomas) i d'una prostituta molt atractiva. Ell és l´únic personatge que es permet mostrar compassió, potser per compensar el greu pecat que porta a la consciència. Tots els altres, des de la pèrfida mare fins al policia que regna als baixos fons, faran tot el mal possible, actes monstruosos que Nicolas Winding Refn mostra en primer pla sense renunciar a una estilització absoluta aconseguida a força de travellings i enquadraments molt precisos i d'una fotografia de colors primaris a càrrec de l'especialista Larry Smith ("Eyes Wide Shut").

7 comentaris:

Javier Simpson ha dit...

Pues me la apunto, ricard. A mí Drive me gustó, y siendo mismo director y mismo actor, tal vez esté tan bien como aquella. Hiperviolenta, ufff! Espero que no se pase de la raya y no haya escenas de esas grimosas...
Saludos, ricard. Buena reseña-

ricard ha dit...

Aunque te la recomiendo, no tiene el aliento romántico de "Drive" y ha generado más controversia. Es muy sofisticada, rayando en la abstracción, y ahí residen su atractivo y sus limitaciones. En cuanto a lo de la violencia, lamento decirte que se pasa siete pueblos.

Un abrazo.

Javier Simpson ha dit...

uyss. A ver! Últimamente me repatea tanta violencia. Creo que antes me hacía más "gracia".

Anònim ha dit...

En general no agrada la crítica, ni a les meves ànimes bessones del filmaffinity, ni al meu amic cinèfil. A sobre Drive la trobo sobrevalorada, lo millor es la banda sonora i la primera escena. Ja veus que no trobo motius per veure-la.

ricard ha dit...

En realitat, jo tampoc no conec ningú a qui li hagi agradat "Sólo Dios perdona". Tret de mi mateix. Però que no t'agradi "Drive" ho trobo més greu.

Pedro Rodríguez ha dit...

Todo resulta fallido en este petulante autohomenaje sin sentido.

Un abrazo

ricard ha dit...

Otro a quien no le gustó la película. A mi sí me gustó su puesta en escena tan estilizada y sus personajes tan oscuros.

Un abrazo.