diumenge, 8 de febrer de 2015

CAMINO A LA ESCUELA


"Camino a la escuela" (2013) és un documental del francès Pascal Plisson que presenta l'aventura diària d'uns nens per anar a l'escola.

Jo tinc una veïna que porta els seus fills amb cotxe a l'escola, que es troba a uns cent metres de distància. L'únic gran perill és un semàfor. Els infants de "Camino a la escuela", que viuen a Kenya, al Marroc, a l'Argentina i a l'Índia, hi van tots sols, després de rebre la benedicció dels seus pares, i han de travessar, respectivament, la sabana plena d'elefants, les muntanyes de l'Atles, el desert de la Patagònia (dalt d'un cavall els dos germans), o han d'arrossegar una precària cadira de rodes per uns camins igualment precaris.

No hi ha cap veu en off que comenti l'acció i aquesta és molt directa, sense subratllats. Només al final, els nens es dirigeixen a la càmera per explicar les raons del seu esforç per anar a l'escola i aprendre. Podria ser que el director hi hagués afegit una mica de dramatisme (al cap i a la fi, els elefants de Kenya semblen força pacífics) però el conjunt resulta versemblant i emotiu i, tot i el seu caràcter relativament anecdòtic, el missatge és contundent: l'educació és un objectiu vital; i no sabem la sort que tenim de viure al Primer Món, potser ens hauria de fer una mica de vergonya i tot.

Em sembla que ja he comentat alguna vegada que a Igualada, el meu poble, ens hem quedat sense cinema, tret de les sessions que el Cine-club programa amb periodicitat quinzenal i ara amb més dificultats que mai atès que no tenim DCP i no hi ha còpies en cel·luloïde i només disposem d'un projector de blue-ray. Però, coses de la vida, al costat d'Igualada hi ha un poble, Sant Martí de Tous, que és quaranta vegades més petit i, en canvi, disposa d'una sala de dues-centes localitats equipada amb DCP que programa cada diumenge dos títols d'estrena; aquest cinema subsisteix gràcies a la fidelitat del públic igualadí i la intel·ligència de la seva programació, habitualmente apta per a molts públics. Doncs bé, amb la col·laboració del representant igualadí de la Unesco, van pre-estrenar aquest modest documental i ja porten quatre setmanes programant-lo amb un èxit que no havíen tingut a la comarca moltes super-produccions de Hollywood. Tot i que no disposo ara mateix de dades fiables, em sembla que van camí de batre algun rècord.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Es un truc perquè els nanos vagin a l'escola més motivats? funciona¿

ricard ha dit...

No; el meu nano petit la va veure i continua rondinant cada matí.