dissabte, 16 d’agost de 2014

LA NIÑA DE TUS OJOS


Dintre de la filmografia irregular de Fernando Trueba, "La niña de tus ojos" (1998) és molt probablement el seu títol més aconseguit.

Partint d'una anècdota real protagonitzada per Imperio Argentina, narra la peripècia d'una colla de cineastes espanyols que, en plena Guerra Civil, accepten la invitació de la UFA per rodar a l'Alemanya nazi una pel·lícula d'ambient andalús protagonitzada per l'estrella Macarena Granada (Penélope Cruz). El film el rodaran en una doble versió, com era habitual en aquests tractes: el galant de la versió espanyola és el feixista Jorge Sanz i, el de l'alemanya, un ari molt ben plantat.

Acompleixen l'objectiu d'allunyar-se de la guerra i el rodatge va més o menys bé però topen amb un parell de problemes: el ministre de propaganda nazi Joseph Goebbels vol beneficiar-se la cantaora sí o sí, tot i que Macarena i el director espanyol (Antonio Resines) són amants; i, a falta de gitanos per fer d'extres, fitxen una colla de jueus d'un camp de concentració.

El guió, en el qual van col·laborar Rafael Azcona i el germà del director, David, combina hàbilment els elements de comèdia i de drama i aconsegueix un ritme molt fluid que integra sense problemes el somriure, l'emoció i les cançons interpretades per Macarena-Penélope. Trueba s'acosta més que mai als models del cinema clàssic nord-americà i el final s'assembla molt en la forma i el fons al final de "Casablanca".

Els personatges són divertits i patètics i estan molt ben interpretats, però el millor de la funció és Rosa Maria Sardà fent d'una càustica actriu veterana que beu per oblidar que ha estat relegada a papers secundaris; sense oblidar Santiago Segura, director artístic homosexual, la parella d'ambaixadors formada per Juan Luis Galiardo i María Barranco, o el traductor que fa Miroslav Táborsky. I Loles León i Neus Asensi i Jesús Bonilla i Johannes Silberschneider o Hannah Schygulla (el matrimoni Goebbels). Tots ho fan molt bé, però Penélope Cruz se'ls menja amb patates; és la millor basa del film, una estrella que fa d'estrella, racial sense que sembli una paròdia, divertida, apassionada, guapíssima.

4 comentaris:

Descubrepelis ha dit...

Amb ganes de veure la nova segona part :)

ricard ha dit...

És veritat, no hi havia atinat fins que tu ho has dit i ho he pogut confirmar a Imdb: hi haurà una segona part titulada "La reina de España"!

Pedro Rodríguez ha dit...

La mal condimentada mezcla entre el drama y la comedia, situaciones pretendidamente graciosas que se me antojan muy forzadas y la escasa sutilidad de la narración me llevaron a olvidar esta cinta muy pronto, más teniendo en cuenta que nadie del elenco femenino me resulta lo suficientemente atractivo como para concederle la oportunidad de un segundo visionado.

Lo de mi libro, te lo contaré en el próximo comentario, voy a ver si me echo una siesta, acabo de llegar de pasar unos días en la playa de Mazagón, y aunque está cerca de donde vivo, no he descansado nada. Mi mujer y yo nos hicimos amigos de una botella de Chivas Regal 18, y esta madrugada la lanzamos al mar con un mensaje que decía "La derrota más amarga nunca será la nuestra".

Un abrazo

ricard ha dit...

Parece que no te gustó mucho la película. ¿Ni siquiera Penélope?

Bueno, ya hablaremos después de la siesta. A mí también me toca descansar un poco junto a mi señora, aunque a ella no le gusta el whisky; probaremos con un gin-tonic.

Un abrazo.