dilluns, 31 de març de 2014

VIVIR ES FÁCIL CON LOS OJOS CERRADOS


La darrera pel·lícula dirigida pel Trueba petit parteix d'una anècdota autèntica per narrar el viatge que fa Antonio, professor d'anglès en una escola d'Albacete, fins Almería per conèixer John Lennon i fer-li una petició molt especial, aprofitant que el beatle es troba a la província andalusa fent d'actor a "Cómo gané la guerra", a les ordres de Richard Lester. El viatge d'Antonio, en què l'acompanyaran Belén i Juanjo, dos adolescents a la fuga, és també, doncs, un viatge a l'Espanya franquista més rància.

El professor d'anglès, els adolescents i els Beatles representen la recerca d'un espai de llibertat en un entorn hostil. Llur peripècia, marcada per la seva innocència i el seu esperit bondadós, converteix "Vivir es fácil con los ojos cerrados" en una faula descaradament emotiva que fins i tot recorre a la presència d'un noi discapacitat o a metàfores tan poc subtils com la del diari amb la fotografia de Franco que Juanjo fa servir per eixugar-se les mans.

No vull ni pensar què hagués passat si aquest material hagués caigut en les mans de Pau Freixas i Albert Espinosa. Però David Trueba demostra que és prou hàbil i redimeix el producte a força de convicció, domini del tempo narratiu i diàlegs ben escrits; el gran treball interpretatiu de Javier Cámara -i de la resta del repartiment-, i la fotogènia de la guapíssima Natalia de Molina, fan la resta.

(Sí, ja ho sé, estic agafant el mal costum de guarnir el bloc amb fotos de noies maques).

6 comentaris:

pons007 ha dit...

qui ha dit que guarnir el bloc amb noies maques sigui un mal costum?! :P

ricard ha dit...

Tens raó, què carai!

Pedro Rodríguez Bermejo. ha dit...

Está claro que es una peliculita simpática, un relato sencillo siempre tamizado por una corrosiva nostalgia y una tierna melancolía. Sin embargo, no ha sido lo mejor del cine español el pasado año, la película que más me ha gustado y que si todavía no has visto te recomiendo es "Stockholm", una demoledora radiografía de las relaciones personales, de pareja y del hombre como depredador insensato que fue rodada con cuatro chavos.

Un abrazo

ricard ha dit...

Pues no he visto "Stockholm", o sea que tomo nota. Gracias por la recomendación. Un abrazo.

David Amorós ha dit...

A mi també em va agradar força. ës una peli que es veu molt bé i resulta amable. Però és cert que en altres mans (com les citades) tot podria haver estat nefast.

Una abraçada.

ricard ha dit...

Sempre és a punt de caure en el tòpic i la sensibleria, i em penso que això no ha ajudat a la seva consideració crítica -malgrat l'allau de premis Goya-. Però em va enganxar fàcilment des de les primeres imatges i fins al final, amb la cançó de Lennon... Suposo que t'encomanes una mica del caràcter innocent i romàntic del protagonista. Una abraçada.