diumenge, 16 de març del 2014

LA MUERTE EN ESTE JARDÍN


"La muerte en este jardín" és un film d'aventures dirigit el 1956 per Luis Buñuel. La trama, al voltant de la revolta d'uns buscadors de diamants contra l'autoritat en un país imaginari de Llatinoamèrica i la posterior fugida a la selva dels protagonistes, no té res d'especial. Però els personatges resulten interessants en les seves contradiccions i il·lustren prou bé l'univers del mestre aragonès:

- Djin (Simone Signoret): Segons el cinema, als pobles on fa molta calor i humitat sempre hi ha una noia de bon veure que acull al seu llit tothom qui faci valer la seva musculatura o, en el seu defecte, la seva cartera. Normalment, acaba prevalent el seu bon cor, però la Djin no pot ocultar la seva naturalesa traïdora i avariciosa.

- Castin (Charles Vanel): Un pobre home enamorat de la Djin; el típic personatge que mor a la primera de canvi, en aquest cas resulta força letal.

- Shark (Georges Marchal): Un facinerós salvatge i atractiu. Finalment, sembla que és bona persona.

- La filla d'en Castin (Michèle Girardon): L'únic personatge clarament positiu és una noia sorda-muda.

- Pare Lizardi (Michel Piccoli): El personatge més bunyuelià de la funció és aquest capellà, tan benintencionat com equivocat en les seves decisions; porta una bíblia que se li omple de formigues.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb el nom de "Shark" no et pots estar cap altre tipus de persona..

miquel zueras ha dit...

No coneixia aquesta pel.licula de Buñuel encara que m´agraden les de buscadors d´esmeraldes a la selva desde que vaig veure "Fuego verde" amb Stewart Granger. És curiós el nom de Djin de la Signoret que significa "Dimoni" en arab.
La biblia plena de formigues és un "guiño" a "Le chien andalou"?
Salut. Borgo.

ricard ha dit...

pons007: Està clar.

Borgo: Doncs no he vist "Fuego verde" i tampoc no coneixia el significat del nom de la senyora Signoret; gràcies per l'aportació. La bíblia plena de formigues recorda sens dubte "Le chien andalou"; i el capellà que creu fer el bé i tot ho enreda pot ser un precedent de "Nazarín" en versió colonial. També hi ha un pla en què les formigues vermelles devoren una serp.

Salutacions i gràcies pels vostres comentaris.