diumenge, 3 de novembre de 2013

MARTIN SCORSESE # 8: VINTAGE

En diverses ocasions al llarg de la seva carrera, Scorsese ha homenatjat el cinema clàssic que veia en les sales del seu barri quan era jovenet (com el protagonista de "Who's That Knocking at My Door?").

En clau documental ("Il mio viaggio in Italia", 1999), va repassar els gran títols del neorealisme, certificant la forta influència del cinema europeu en els cineastes de la seva generació (en el cas dels italoamericans, unida a la fascinació pel país d'on procedien les seves famílies).

Però Scorsese es fixa igualment en els clàssics nord-americans, també en clau documental ("Un viaje personal con Martin Scorsese a través del cine americano", 1995), i abordant algunes de les seves ficcions com si fossin produccions antigues: el cas de "New York, New York" (1977), que podria ser un musical dels anys quaranta, o de "Shutter Island" (2010), que rememora l'atmosfera dels films produïts per Val Lewton (sense excloure una enèssima reflexió sobre la culpa i la seva expiació).

El cinema de Hitchcock és explícitament homenatjat a "La clave Reserva" (2007), un spot per a Freixenet; i el seu darrer film estrenat entre nosaltres, "La invención de Hugo" (2011), és un cant a la màgia del cinema i els seus inventors que aplica la tècnica del 3-D a mostrar la fantasia de Georges Méliès.

Potser caldria incloure en aquest apartat el seu biopic sobre el magnat Howard Hughes, "El aviador" (2004). Com anuncia des del seu títol, el film incideix sobretot en la seva faceta de pilot i constructor d'avions; també en les contradiccions d'un personatge d'enorme talent i energia, faldiller impenitent, que va acabar reclòs a la seva cambra, consumit per múltiples manies i obsessions. Però no hem d'oblidar que també va ser productor cinematogràfic i que va compartir la seva vida amb moltes estrelles del Hollywood clàssic, aspecte que també recull el film i que propicia els seus millors moments: la visita a la família molt intel·lectual de Katharine Hepburn (Cate Blanchett) o la defensa de la mida de l'escot de la protagonista del western "El forajido" (1943). Com sigui, i a pesar de l'esforçada caracterització de Leonardo DiCaprio, "El aviador" és un dels titols més insatisfactoris de Scorsese, en la mesura que no transcendeix en cap moment les limitacions del gènere biogràfic. Vaja, que li passa com a la majoria de biopics del cinema nord-americà, amb alguna notable excepció com "Ciudadano Kane" (també tractava d'un magnat que va acabar més sol que la una).

5 comentaris:

Ricardo Pérez Quiñones ha dit...

Coincido contigo en que "The Aviator" es una película casi fallida. Eso sí, DiCaprio está genial.

Un saludo.

pons007 ha dit...

Què volies un director que no tinguis cap pel·lícula buff? tots la tenen, ningú se'n salva.

ricard ha dit...

Ricardo: Tiene sus momentos, pero la encontré en conjunto irrelevante y más bien aburrida.

pons007: Hi ha alguna excepció. Charles Laughton, per exemple (és clar que només en va dirigir una).

Salutacions i gràcies pels vostres comentaris.

David ha dit...

mmm. Jo! La vi en el cine y no la he vuelto a ver desde entonces. A mí me gustó... No me convenció Beckinsale como Ava Gardner, pero la peli me entretuvo...
Por cierto... y a pesar de la esforzada caracterización...

Un saludito.

ricard ha dit...

A mí también me entretuvo pero a Scorsese le pido algo más. Desde luego, Kate Beckinsale se parece a Ava Gardner como un huevo a una castaña. ¿Y qué decir de Jude Law como Errol Flynn?

Ya veo que el traductor de Google vuelve a hacer de las suyas pero qué le vamos a hacer.

Un saludo y gracias por tus comentarios.