dimarts, 12 de novembre de 2013

LOS ÚLTIMOS DÍAS DE POMPEYA


La novel·la d'Edward George Bulwer-Lytton "Los últimos días de Pompeya" va ser objecte de diverses adaptacions cinematogràfiques: el 1908, el 1913, el 1935 i el 1984. Ens referirem, però, a la versió de 1959, co-producció hispano-italiana realitzada, en ple auge del peplum, per Mario Bonnard i, sense acreditar, Sergio Leone.

A falta de conèixer la novel·la i les versions anteriors, trobo que l'argument de "Los últimos días de Pompeya" versió 1959 recorda força "Quo Vadis?" (un altre títol força versionat):

- Un legionari romà molt ben plantat (Steve Reeves, un habitual del gènere) torna a casa seva (Pompeya, en aquest cas) i, a les primeres de canvi, s'enamora perdudament d'una noia angelical que és molt amiga d'una colla de cristians, als quals el règim acusa falsament d'un seguit d'actes criminals.

- El romà, la noia i els cristians acabaran al circ per servir de menjar als lleons; tot i que no es deixaran vèncer sense lluitar.

- Una ciutat es destruïda pel foc (a "Quo Vadis?" era Roma i Nerón n'era el culpable; aquí és Pompeya i la culpa és del Vesubi, que fa erupció en el moment més oportú).

D'altra banda, més o menys com passa a la novel·la, apareixen uns egipcis que adoren la deessa Isis (Fernando Rey fa de sacerdot) i que són els dolents de la funció.

Com tots els peplums, és entranyable i fins i tot emocionant si es mira amb ulls innocents. I els homes són molt musculosos i les dones (la patrícia cristiana, la cristiana cega, l'egípcia traïdora) són totes bellíssimes. D'això tracten els peplums, per molts cristians sonsos que hi apareguin: de violència i de sexe. Als anys seixanta era en dosis més petites que en la moderna sèrie de televisió "Spartacus", per exemple, però la idea era la mateixa.

3 comentaris:

pons007 ha dit...

això vol dir que tens ganes de veure la nova versió que estreneran en breu? a part dels efectes especials no promet gran cosa...

Mario Salazar ha dit...

No he visto muchos peplum pero me atraen como todo lo que sea cine, hay que fagocitar de todas partes, así es el cinefilo, y pues es como dices, hay que verlo con ojos inocentes. Saludos.

ricard ha dit...

pons007: Desconeixia que se'n preparés una nova versió. Em sembla que Polanski havia de dirigir un film anomenat "Pompeya" i ho va deixar córrer per problemes de pressupost.

Mario: En realidad, yo tampoco he visto muchos peplums. La mayoría son horrendos pero como género me atrae.

Salutacions i gràcies pels vostres comentaris.