diumenge, 25 d’agost de 2013

ELYSIUM


Neill Blomkamp, després de "District 9" (2009), que mostrava els extraterrestres confinats en un ghetto a Johannesburg (!), perfecciona un sub-gènere que sembla haver inventat, la ciència-ficció de denúncia, a "Elysium" (2013), on disposa d'un pressupost més generós i d'estrelles com Matt Damon i Jodie Foster per presentar un futur (l'any 2159) en què les diferències entre pobres i rics han culminat en una situació que quasi sembla inevitable: la creació d'un país només per als milionaris, protegit dels immigrants il.legals per una policia implacable i l'avantatge d'estar situat en una estació espacial a molts quilòmetres sobre el cel d'una Los Angeles que sembla un suburbi de Ciutat de Mèxic, superpoblada, miserable i plena de residus i contaminació.

Que els rics disposin d'unes càpsules mèdiques que curen un càncer en un minut mentre a la Terra la gent depèn d'una Seguretat Social més patètica que la que tenim avui dia, pot semblar poc versemblant fins que ens adonem que el món en què vivim ja comença a ser així, i que milers de persones moren cada dia de malalties que no presenten cap problema al primer món. Potser Elysium ja està inventat i només cal que el posem en òrbita per evitar les pateres.

4 comentaris:

pons007 ha dit...

He sentit a dir que la idea es interessant, i que en Matt ho fa força bé, però que la peli es fa pesada per molta acció que hi hagi

Marta ha dit...

Bona reflexió, a mi també em van agradar certs detalls simbòlics de la història, com el de les càpsules, malgrat que puguin semblar un pèl ingenus. Però en general, em va agradar la idea que explica.

El que em va sobrar força va ser les seqüències d'acció violenta, que per mi van ser llargues, però sembla com si volgués fer una concessió als enamorats d'aquest tipus d'escenes. Però tot i així, recrea molt bé el món (o móns) que vol descriure.
Marta

@ngel ha dit...

Hola Ricard, la veritat es que quan vaig sortir de la peli em va venir al cap la idea de que com tu dius aixó que es mostra a la peli no es tant llunya com sembla i que tot i que es tracta de un guió per a la gran pantalla amb el que alló suposa em va semblar que estem en el camí de algu semblant, salutacions i molt bona reflexió al post!

ricard ha dit...

pons007: Matt Damon compleix. Té fama d'inexpressiu i, malgrat això, està demostrant ser un actor vàlid en registres molt diversos (l'acabo de veure a "Behind the Candelabra", de Steven Soderbergh i també m'ha agradat força la seva interpretació). I la pel·lícula hauria funcionat certament millor com a curtmetratge però no és la més feixuga que he vist aquest estiu.

Marta: El motiu de les càpsules mèdiques sí que sobta una mica però resulta útil com a metàfora. I les escenes d'acció són per omplir metratge però almenys estan ben filmades i muntades.

@ngel: La història sembla poc versemblant fins que la comparem amb allò que ja està passant.

Salutacions i gràcies pels vostres comentaris.