diumenge, 10 d’abril del 2011

MEME! Escenas para recordar

Gràcies a l'amable invitació de Reichel, de "Críticas a pares", puc participar en aquest joc que consisteix a triar escenes en diferentes categories (el meu primer Meme!). No és gens senzill, i he hagut de sacrificar molts títols; no he volgut fer trampa però sí que he volgut deixar constància d'algunes concessions.

També haig de passar la pilota a cinc blocaires més. D'entrada, disculpar-me amb els que he pogut o hagut d'oblidar i també amb els que he triat, doncs ho he fet sense demanar-los permís (però tampoc no cal que s'hi sentin obligats). He convidat el meu darrer seguidor, a un parell de blocaires en català, a un blocaire de l'altra banda de l'oceà (Perú, per ser més exactes) i a una blocaire cinèfila però amb un bloc que toca altres temes, sobretot literaris, i a veure què passa.

1. BCNdays, de Después de 1984
2. Bargalloneta, de Parlem de cinema?
3. Roger, de La llanterna màgica
4. Mario, de Nenúfares efervescentes
5. Lola, de Lletresenbloc

Escena más graciosa

Em sembla que la vegada que he rigut més de gust va ser amb la paròdia de "Fiebre del sábado noche" que apareix a "Aterriza como puedas".

Escena más triste

El retrobament entre els personatges de Harry Dean Stanton i Nastassja Kinski a "París, Texas"; l'escena, no ho sé, però la història d'ells dos és ben trista.

Escena más alegre

L'actuació dels stripers a l'escena final de "Full Monty".

Escena más agridulce

El final de "Las noches de Cabiria"; la prostituta interpretada per Giulietta Massina, que acaba de perdre-ho tot (tot, vol dir tot), plora i alhora somriu quan es troba amb uns joves que festegen i canten, i ella recupera la fe en la vida.

Escena más rara

A "Cabeza borradora", la càmera troba un petit escenari amagat rere un radiador on hi ha una noia que té estranyes deformitats a les galtes i que canta "In heaven everything is fine".

Escena más perturbadora

Continuem amb Lynch: Naomi Watts masturbant-se a "Mullholland Drive".

Escena con más suspense

L'escena de la festa a "Encadenados" (Hitchcock, és clar): Ingrid Bergman observa amb angoixa com les existències de xampany van minvant mentre Cary Grant és a la bodega cercant urani amagat en una de les ampolles.

Escena más aterradora

"El resplandor": l'aparició de les bessones que volen jugar amb el pobre Danny "forever and ever".

Escena más romántica

Després de descartar l'escena de l'aeroport de "Casablanca", que potser era massa òbvia, assenyalo l'escena d'"Eduardo Manostijeras" en què ell escolpeix una figura de gel i els trossos cauen damunt de Winona Ryder com si nevés.

Mejor diálogo

El final de "Manhattan": Woody Allen s'adona que estima Mariel Hemingway però ella és a punt de marxar sis mesos a Londres.

- Bé, d'aqui a sis mesos tornaré.
- D'aquí a sis mesos... Què dius? Seràs fora sis mesos?
- Bé, què són sis mesos si encara ens estimem?
- Escolta, no siguis tan madura... En fi, sis mesos és molt de temps. Sis mesos... Saps? Treballaràs al teatre, allà... Coneixeràs actors i directors. Aniràs... aniràs als assajos, saps?, i... i viuràs amb tota aquesta gent. Et convidaran a dinar. I, i bé, ja ho veuràs, es fan amistats i, eh, tu, tu no voldràs, però... canviaràs. Saps? Tu seràs... d'aquí a sis mesos seràs una persona completament diferent.
- Ja. Així que no vols que tingui aquesta experiència? Perquè fa poc me la vas recomanar d'una manera tan convincent...
- Sí, és clar, però, saps?, podries... Bé, no vull que canvïi allò que m'agrada de tu.
- Haig d'agafar l'avió.
- Oh, vaja, tu... no pots anar-te'n.
- Per què no em vas dir tot això la setmana passada?
Ell s'encongeix d'espatlles.
- Mira -diu ella -, sis mesos no és tant de temps. No tothom es corromp. Has de tenir una mica de fe en les persones.

Mejor escena sin diálogos

A "La quimera del oro", l'escena a la cabana quan Charlot es menja la sola de la sabata i escura els claus i els fa servir per netejar-se les dents (ja sé que jugo amb avantatge esmentant una pel·lícula muda, però ningú no ha dit que no valguessin).

Mejor escena de pelea

La batussa d'"El hombre tranquilo".

Mejor escena musical

Gene Kelly balla i canta sota la pluja (a "Cantando bajo la lluvia", és clar).

Mejor escena con baile

Burt Lancaster ballant amb Claudia Cardinale a "El gatopardo".

Mejor discurso

La reflexió que fa el replicant Batty sobre la fugacitat de l'existència, al final de "Blade Runner".

Mejor comienzo

La mort de Kane a "Ciudadano Kane".

Mejor muerte

La mort de HAL 9000 a "2001" (bé, tècnicament és una desconnexió, però ja ens entenem).

Mejor clímax

El final al desert de "Seven".

Mejor final

"Ordet" o "El crepúsculo de los dioses" serien dignes candidates, però em decideixo per una pel·lícula més modesta que sempre m'impacta en l'escena final: "El club de los poetas muertos", quan Ethan Kawke i companyia pugen damunt dels pupitres i exclamen "¡Oh, capitán, mi capitán!", en homenatge a Robin Williams, el professor, abatut però emocionat.

La escena que jamás debió haber sido filmada

Julia Roberts es prova barrets i riu amb un fons musical indigest a "Durmiendo con su enemigo".

La mejor escena de la historia

L'escena final de "Grupo salvaje", que comença quan els homes de Pike s'alcen al matí després de dormir amb unes prostitutes i decideixen suicidar-se amb dignitat.

(nominada també a "millor final" i "millor escena romàntica").

12 comentaris:

Javier Simpson ha dit...

Buena lista, ricard. Veo algunas de Lynch, también El resplandor por ahí y Seven. El gatopardo no me convenció, aunque debería volver sobre ella. Grupo salvaje, qué gran peckimpah! El reencuentro de París Texas, increíble. Cabeza borradora es toda ella rara, una pesadilla total (pòdría ser un sueño perfectamente). Final de La palabra (Ordet) qué decir! Sobrecogedor. Muy bien, ricard, coincido bastante con tus gustos...aunque... jeje no has metido nada de De Palma ;)

Josepe Machado ha dit...

Bones!

Com ja t'he dit al nostre blog: acceptem el repte! M'han agradat molt les dos referències que fas a Lynch, la de Welles, la de El resplandor i una altra que no et dic quina perquè jo també la tenia pensada encara que no la poso en la mateixa categoria ;-)

Salutacions!

ricard ha dit...

Javi: Me he reprimido y no he puesto como mejor escena de suspense la del asesinato de "Doble cuerpo". Hubiera sido abusar, teniendo en cuenta que la acababa de colgar en mi post nº 3 sobre De Palma.

BCNdays: doncs ja tinc ganes de llegir la teva llista; i em deixes intrigat amb la referència que no cites. Jo m'he trobat que moltes de les pel·lícules podien cabre perfectament en diverses categories.

Raquel ha dit...

Molt bona llista Ricard! Em quedo amb el final del Club de los Poetas Muertos, aquests nois van ser els ídols de la meva adolescència.
Salutacions!!

Sandra Mantas ha dit...

Ës una elecció interessant. Paris,Texas, Las noches de Cabiria, Lynch, Hitchcock, Kubrick, Casablanca, Eduardo Manostijeras, Blade Runner, Allen, Chaplin, Ciudadano Kane o Cantando bajo la lluvia son part del meu mon cinematogràfic i tant si les he posat com no, he pensat en elles. Després has de triar però les coincidències en gustos son moltes. Hi ha alguna que no tant, clar, sino quin rotllo. Jo també havia pensat amb De Palma a "escena perturbadora", però estant Lynch...Una abraçada.

mdpc ha dit...

Gràcies per incloure'm en la llista, tot i que els meus coneixements de cinema són molt limitats i absolutament intuïtius. Ja he començat amb alguns títols, però encara trigaré una mica a completar la llista. No sé si la podré omplir tota, però estic "en ello".
Coincideixo amb tu en algunes pel·lis, potser fins i tot en algun cas et copio.

Mario Salazar ha dit...

Ricard, como le dije a T-800 que también me nombró para éste juego, no soy afín a ellos y se me hacen un nudo en la cabeza, tantas preguntas terminan abrumándome, por eso espero que no te disgustes conmigo si no deseo participar, te agradezco mucho que hayas pensado en mi persona, me encanta leer lo que escribes a pesar de que mucho lo desconozco, lo de Brian de Palma son verdaderas lecciones de cine que aprecio y por eso trato de participar con un pequeño granito de arena. Seguiré comentando y leyéndote, pero espero que comprendas mi punto de vista. Un abrazo.

Mario.

ricard ha dit...

Reichel: a mi "El club de los poetas muertos" em va reconciliar amb Robin Williams; era un actor que em semblava insuportable, però des d'aleshores li perdono tot.

David: m'adono que he triat noms molt il·lustres, la qual cosa em fa pensar que sóc poc original i que he fet una llista un pèl massa ortodoxa. En fi, ja està fet! No vaig comentar-te que de la teva llista podria coincidir amb gairebé totes però m'ha agradat especialment recordar l'inici -mític, com tu bé dius- de "Blue Velvet". Ah, i no he vist "Bambi", però ningú no és perfecte (ep, un altre gran final!)

Lola: val, et deixo copiar.

Mario: No pasa nada, aquí estamos entre amigos y ésto sólo es obligatorio si te divierte. Me encantan tus comentarios y tu blog.

Angélica Oliveira ha dit...

Hola!
Em dic Angélica i sóc de Brasil però visc a Girona des de fa 4 anys.
Avui buscava blogs en català, i he trobat en el teu dos coses que m'encantan: el cine i bones crítiques.
Ja tornaré a pasar per aqui!!
;)

ricard ha dit...

Angélica, t'esperaré impacient.

Bargalloneta ha dit...

Ostres!!
portava molt de retràs en la letura dels blocs... un virus que m'ha acompanyat durant unes setmanes m'ha deixat Ko però gràcies per citar-me.... m'ho penso i evidentment qu efaré el post!!!
un petó

ricard ha dit...

Celebro que ja estiguis recuperada. Aquests virus primaverals són bastant empipadors. Doncs, res, a tornar a la feina i a fer la llista... Petons.