dissabte, 2 d’abril del 2011

THE LOVELY BONES


Pel que fa al director neozelandès Peter Jackson, em deu agradar portar la contrària perquè la nissaga d'"El señor de los anillos" sempre m'ha resultat feixuga i m'ha deixat bastant indiferent (no vol dir que no li reconegui els mèrits); en canvi, em va semblar força divertida la seva discutida versió de "King Kong" (2005).

Però quan més m'agrada Jackson és quan aborda arguments més realistes als quals aporta dosis de fantasia (o potser són arguments fantàstics amb dosis de realitat). De manera que el meu títol favorit del director és "Criaturas celestiales" (1994), protagonitzada per Melanie Lynskey i Kate Winslet i que, basada en un cas real que va passar a Nova Zelanda el 1954, narra la peculiar relació entre dues amigues, presumptament lesbianes, finalment assassines, que imaginen un món a la seva mida en què Mario Lanza canta "Donkey Serenade" mentre elles regnen sobre uns estranys éssers de fang que recorden el mític "golem".

Amb aquesta experiència, Peter Jackson devia ser el director més indicat -potser l'únic- per posar en imatges la novel·la new age d'Alice Sebold "Desde mi cielo", sobre una altra "criatura celestial": Susie Salmon (Saoirse Ronan), que se'n va directa al cel després que la mati un veí psicòpata i, des d'allà, inspira els seus afligits progenitors (Mark Walhberg i Rachel Weisz) perquè puguin trobar el culpable. Jackson es troba còmode en tots els registres que abasta el film, sense caure en el ridícul malgrat el to naïf de totes les escenes de Susie camí del paradís. Més inspirat en les seqüències inicials, que presenten el món idíl·lic amenaçat pel mal que s'hi oculta, que en els fragments de suspens al terç final, molt més mecànics tot i resultar eficaços, en bona mesura gràcies a la interpretació genial que fa Stanley Tucci del dolent de la funció, un personatge abominable, tan patètic com terrorífic alhora.

4 comentaris:

mdpc ha dit...

No sabia que era el mateix director de "Criaturas celestiales", així que l'hauré de llogar al videoclub un dia d'aquests. La pel·lícula em va encantar en el seu moment-fa molts anys- i m'agradaria tornar-la a veure. El director la inicia amb una escena angoixant, per fer després un salt enrere i situar-te en un ambient tranquil i relaxant, que contrasten amb el teu estat anímic, ja que tu et mantens a l'aguait, esperant que passi qualsevol cosa terrible.

ricard ha dit...

No és tan rodona com "Criaturas celestiales", però també resulta força angoixant. Gràcies pel teu comentari.

Josepe Machado ha dit...

Hola Ricard,

Estic bastant d’acord amb tu en que la trilogia del senyor dels anells està molt sobrevalorada, pel meu gust la primera és la millor i a partir d’aquí va afluixant (molta gent em mataria per dir això), en qualsevol cas em quedo amb les noveles. Per mi la millor peli de Peter Jackson també és Criaturas celestiales, és una obra mestre. The lovely bones la vaig trobar molt fluixa i una mica pastelonga.

Salutacions!

ricard ha dit...

BCNdays, gràcies pel teu comentari; estem d'acord que "Criaturas celestiales" és la millor pel·lícula d'aquest senyor. També en què "The lovely bones" és una mica kitsch o "pastelonga", que també és un adjectiu escaient, però no em va desagradar en conjunt.