divendres, 22 d’abril del 2011
ESPECIAL SANT JORDI: EL REGAL!
Com que aquest és un bloc cinèfil, les roses són de pel·lícula.
Per a la Joana de Llum de dona:
UN MATÍ IDÍL·LIC, PLE DE LLUM, OBSERVO EL TEU SOMRIURE;
QUE OFEREIXES AL MÓN EN RESPOSTA A LA SEVA CALIDESA.
PERÒ NO OBLIDIS QUE TOT PLEGAT ÉS LA SUMA DE MOLTES COSES,
NO TOTES TAN BONIQUES.
SENTIM-NOS AFORTUNATS DE SER TAN JOVES
I AGRAÏM A TOTS ELS ÉSSERS DE LA NATURA
EL SEU ESFORÇ PER CONSTRUIR UN LLOC TAN BELL
A DESGRAT DELS RACONS SÒRDIDS QUE S'HI AMAGUEN.
(la fotografia i la inspiració corresponen a "Terciopelo azul", de David Lynch)
Per a la Joana d'El teler del record:
S'AMAGA EN UN RACÓ,
S'OCULTA EN UN LABERINT,
RERE UN NÚVOL,
RERE UN ARBRE,
SOTA EL LLIT
RESTA AMAGAT
EL RECORD
D'UNA ROSA.
La rosa de la foto és de "La bella y la bestia" (Disney).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Uau! Terciopelo azul! Una passada d'inspiració.
Bona Diada de Sant Jordi!
Feliç Dia de Sant Jordi!
Al post de les pistes que us tenien tan intrigades, les he mirat d'aclarir una mica.
Un plaer descobrir-te i descobrir el teu blog. m'agrada molt el cinema, així que m'hi sume a la llista de seguidors. molt bonic el poema i la rosa. Ací te'n deixe una:
ABSÈNCIA
No et dic que vingues
perquè sempre i ets.
Al caliu de la llar
es renova la rosa
i a l'ocàs del vespre
l'espiga de llum
desdibuixa somnis absents
que et clamen al vent
Molt bona diada de Sant Jordi!
Gràcies a aquest joc del veí he arribat a alguns blogs que m'han fascinat.
Com el teu.
T'aniré llegint!
Gràcies i benvingudes al bloc. Jo també n'he descobert uns quants.
(Molt bé el poema, Joana).
Bona nit Ricard...Val més tard que mai. Ara arribo a casa i descobreixo aquest preciós regal. El poema una passada i les roses les més boniques del jardí...Gràcies i la veritat anava ben despistada i no sabia d'on em vindria aquesta agradable sorpresa.
Veig que compartim el gust per la música de Pink Floyd :) i el cinema. Des d'ara tindré on documentar-me.M'agraden les pel.lícules en VO i d'assaig.
Un plaer de veritat descobrir-te.
Gràcies de nou i espero que hagis passat una bona Diada!
Igualment; i si passes pel bloc de tant en tant, deixa'm algun comentari.
Que boniques, ricard, roses de cinema!
Les roses de la tanca blanca, a primer cop d'ull, m'han semblat les del jardí de l'Annette Bening a "American Beauty".
Doncs no vaig pensar en "American Beauty" i és veritat que hi surten un munt de roses. Bona observació, Sònia.
Molt guapo, el teu bloc.
Publica un comentari a l'entrada