dissabte, 3 de juliol de 2010

EL CREPÚSCULO DE LOS DIOSES

El 1950, Wilder dirigia una altra obra mestra del cinema: "El crepúsculo de los dioses" (el títol original, "Sunset Boulevard" -una avinguda de Los Angeles- no era tan grandilocuent).

Com a "Perdición", el film s'estructura en un llarg flaixbac a partir de la narració del protagonista. Però, si Neff, l'agent d'assegurances, feia la seva confessió a traves d'un dictàfon, moribund, Joe Gillis, l'escriptor fracassat d'"El crepúsculo de los dioses", ens parla directament des del més enllà, mentre veiem el seu cadàver flotant en la piscina d'una gran mansió: "Jo sempre havia volgut una piscina; bé, ara ja en tinc una; però el preu ha estat massa alt".

Un mort que parla, un inici certament radical per a un film que, precisament, basa la seva peculiaritat en la contraposició entre la realitat i la fantasia del cinema i els seus pobladors.

Joe Gillis, des del fons de la seva piscina, ens narra com es converteix en el mantingut d'una estrella del cinema silent, Norma Desmond, que ara viu reclosa en una mansió plena de detalls barrocs i inquietants. L'atmosfera gòtica del casalot es contraposa a la lluminositat dels exteriors de Los Angeles; el món ha canviat però ella és incapaç d'acceptar-ho. "Vostè era gran" -li diu Gillis; i ella respon: "Sóc gran. Són les pel·lícules, que s'han tornat petites".

Gloria Swanson, una autèntica estrella del cinema mut, interpreta a la protagonista; però el joc de miralls entre realitat i ficció no acaba pas aquí: el majordom devot de l'actriu és un dels seus antics directors, Max Von Mayerling, interpretat per Erich Von Stroheim, una veritable llegenda del cinema, autor d'alguns dels millors títols dels anys vint i trenta. A la mansió es retroben altres estrelles del cinema mut, actualment en atur, com Anna Q. Nilsson, H.B. Warner o... Buster Keaton! També intervé, fent d'ell mateix, Cecil B. De Mille (la Desmond vol que dirigeixi el seu retorn a la gran pantalla, en un projecte delirant sobre Salomé, que l'escriptor Gillis ha de convertir en guió).

Gillis, interpretat per William Holden, i Betty Schaefer (Nancy Olson), una empleada de l'estudi, contraposen la seva joventut, el seu amor innocent, a la decadència de Norma Desmond i de tot allò que l'envolta. L'escriptor, però, no podrà escapar de la teranyina teixida per l'actriu i acaba com ja sabem des del principi.

I si l'inici del film és memorable, encara ho és més el seu final: Norma Desmond acaba fent realitat la seva fantasia quan totes les càmeres de la premsa es dirigeixen a ella en el moment de la seva detenció. El majordom li segueix la corrent i crida: "Acció!".