- Tècnicament, ja no són zombis, o ressuscitats, sinó infectats, tot i que el virus produeix efectes molt similars.
- A diferència dels zombis de Romero, aquests infectats corren molt i resulta força complicat esquivar-los.
El film es titulava "28 días después", més que res perquè el protagonista (Cillian Murphy) es despertava a l'hospital on estava ingressat, ignorant de la catàstrofe que havia començat un mes abans (irònicament, la culpa la tenien uns activistes a favor dels drets dels animals), i es trobava enmig d'un Londres devastat i ple de perills.
Va haver-hi una seqüela el 2007, "28 semanas después", dirigida per Juan Carlos Fresnadillo i protagonitzada per Robert Carlyle, menys original però molt efectiva (què ha passat amb aquest realitzador tan dotat, que quasi no treballa... d'ençà que el va acomiadar Spielberg?); i el 2025, Danny Boyle reprèn la direcció de la nissaga amb "28 años después", títol que té una continuació el 2026, ara sota la batuta de Nia DaCosta ("28 años después: El templo de los huesos").
Els supervivents humans s'organitzen com poden, i ressorgeixen valors propis de l'edat mitjana, i també sectes satàniques de paios més salvatges i cruels que els monstres amb qui lluiten (com els caçadors d'"El señor de las moscas", però pitjor). Apareix un personatge interessant, un metge (interpretat per Ralph Fiennes) que sobreviu aïllat enmig d'un bosc d'escultures totèmiques fetes amb ossos humans, tenyit de vermell pel iode que el protegeix de la infecció; en la segona part, descobrirà com fer-se amic dels infectats, i la trobada amb els satànics aprofundirà en la paradoxa (no inhabitual en el gènere) que els homes autèntics poden ser més perillosos que els monstres, a part de permetre una escena a ritme d'Iron Maiden que voreja el ridícul però també resulta divertida. L'epíleg ens mostra novament Cillian Murphy, i ens prepara per a una anunciada tercera part, novament dirigida per Boyle i escrita per Garland, que potser serà la definitiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada