El títol, "Independencia", atès l'antinacionalisme de l'escriptor, resultava astutament enganyós. Si més no, li reconec al senyor Cercas la seva habilitat per trobar títols atractius, com "Soldados de Salamina", "Las leyes de la frontera", o, en el cas que ara ens ocupa, "Anatomía de un instante", pel qual em vaig arribar a plantejar comprar-ne el llibre, sabent, a més, que tractava sobre el 23-F. Però, novament, em conformo amb l'adaptació, en format de minisèrie i dirigida per Alberto Rodríguez, quasi un especialista en cròniques de la Transició.
Si hagués llegit el llibre, podria saber si la culpa és d'en Cercas o d'en Rodríguez. En qualsevol cas, i sense negar-li el valor didàctic, necessari més que mai en un moment que ningú no sembla recordar el valor de la democràcia en un país sotmès quaranta anys a la fèrria dictadura de Franco, que no era, ni de lluny, tan bona persona com alguns influencers volen fer creure, la sèrie dirigida per Alberto Rodríguez pot ser àgil i entretinguda, però no li trobo cap espessor dramàtica, ni, al meu entendre, aporta cap llum sobre uns personatges claus en el procés. No em vull prendre la molèstia de parlar sobre els patètics colpistes, però, després de veure "Anatomía de un instante", no en sé del Rei emèrit, de Suárez o de Carrillo més d'allò que, per edat, coneixia de sobres. I algú que sigui més jove, què aprendrà sobre els personatges? Que fumaven com carreters (d'altra banda, com tothom en aquella època)?
Només m'atreveixo a salvar el personatge de Gutiérrez Mellado, aquest sí, un heroi tràgic, però es pot deure a la convincent interpretació del gran Manolo Solo, l'únic que es pren la molèstia de voler anar més enllà d'una simple imitació gestual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada