Com a rossa de Hitchcock, a Day li falta misteri, però tampoc no cal en aquest cas, en què és la dona del metge interpretat per James Stewart, un matrimoni molt normal que, arran d'un viatge al Marroc, es veu involucrat en una trama d'espionatge que ocasiona el segrest del seu fill, succés que centra una trama entre les aventures i el thriller de suspens amb una escena culminant memorable durant un concert al Royal Albert Hall de Londres on un franctirador espera que sonin els plats per cometre un magnicidi. Coppola en va prendre bona nota per a "El padrino III".
Dirigeix l'orquestra Bernard Herrmann, compositor de capçalera del realitzador.
Però és una cançó popular la que resol definitivament el segrest: "Qué será, será", interpretada -qui, si no?- per Doris Day:
8 comentaris:
Una historia de esas que demuestra que a Hitchcock le importaba un bledo hacer raras elipsis y encontrar soluciones un tanto ilógicas en determinados momentos para hacer avanzar sus relatos y llevar al espectador a donde él quiere.
Hitchcock estaba muy por encima de la mayoría de sus libretos.
Molt bona pel·lícula si no fos per la repetitiva cançoneta dels nassos...
Una abraçada.
Una cançó una mica enganxosa. Però, mira, es va endur un Òscar!
Una abraçada.
Veo que estás reseñando muchas de las películas del maestro. De las que llevas realizadas, "El hombre que sabía demasiado" es mi preferida. Sólo por la escena del intento de asesinato con los platillos merece la pena verla.
Saludos.
Esa escena es de lo mejor que Hitchcock rodó; pero hay tantas escenas memorables en su larga carrera que resulta difícil escoger una.
Saludos y enhorabuena por tu blog.
Enhorabuena a ti por el tuyo, que llevas un porrón de años en activo. La verdad es que me había pasado muchas veces, pero nunca había dejado constancia de ello.
Saludos.
Llevo muchos años, es cierto. Pero todavía me ganas.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada