El film és coral i s'estructura en tres episodis més o menys lligats entre si que tenen en comú posar de manifest la hipocresia dels burgesos de províncies; una colla de matrimonis que es posen les banyes entre ells sense gaires manies però procurant, sobretot, guardar les aparences.
El to de comèdia frívola no oculta el discurs ferotge i l'essència tràgica d'unes històries en què veiem com els guardians dels bons costums, amb l'església al capdavant, fan tot el possible per esguerrar la sincera relació amorosa d'un home casat amb una guapa caixera (Virna Lisi); el seu pecat, com li fa saber el policia després que el denuncïin per adulteri (en l'època, era un delicte, i encara no s'havia aprovat el divorci) no és haver estat infidel, sinó voler fer públic el seu amor (passejant de bracet amb l'amistançada per la plaça del poble on els inútils (*), des de la terrassa del cafè, es dediquen a fer safareig). I més contundent encara és el darrer episodi, en què tots els protagonistes masculins mantenen relacions sexuals amb una pagesa presumptament incauta que passava per allà; resulta que la noia és menor i el pare els denuncia a tots; però els ardits i les influències convertiran les víctimes en criminals i la colla d'abusadors podran recuperar les seves plàcides existències amb l'únic càstig de l'esbronc familiar en la intimitat.
(*) Si heu captat la referència, sapigueu que un dels espavilats personatges està interpretat per Franco Fabrizi, qui havia fet papers similars a "Los inútiles" o "Almas sin conciencia". Tot i que el film de Germi ens recorda també els treballs de Berlanga, pel comportament gregari dels protagonistes, que es mouen formant un grup compacte, com quan van a l'hospital a trobar l'ovella esgarriada (el personatge de Gastone Moschin) i ens recorden aquella "aranya" representada en el pla final de "¡Vivan los novios!".
2 comentaris:
Un retrat molt sarcàstic de la societat italiana de l'època, no gaire diferent, com bé assenyales, de l'Espanya que serveix de teló de fons a les comèdies corrosives de Berlanga.
Una abraçada.
A través de la comèdia, proposaven una denúncia sense pal·liatius de les mancances de la societat i de la mesquinesa dels seus coetanis.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada