BERLANGA I LA RECONCILIACIÓ NACIONAL

No pretenc menysprear els traumes que perduren de la Guerra Civil espanyola ni menystenir l'assumpte de la Memòria Històrica que tant preocupa Almodóvar, però em sembla poc discutible que Luis García Berlanga ens va fer a tots un gran favor quan va ambientar "La vaquilla" (1985), una de les seves comèdies corals, al front de l'Ebre durant els dies de la contesa. Potser resulta molt obvi el comentari "en porretas somos todos iguales", i la companyonia entre els oficials dels dos bàndols, que intercanvien tabac i paper de fumar, pot ser o no ser realista en el context d'una lluita fratricida; però el cert és que estan molt ben descrits els personatges, militars o civils i que la missió consistent a boicotejar el toreig d'un vedell a la zona nacional esdevé divertidíssima. La conya de Berlanga, que no excloïa la lucidesa, va fer més pel camí a la normalitat democràtica que l'allau de títols dramàtics sobre el conflicte, tanmateix necessaris. 

Tampoc penso que Berlanga i Azcona tinguessin gaires més pretensions que la molt lloable d'entretenir l'espectador. 

I el mateix es pot dir de "Todos a la cárcel" (1993): la seva pretensió és divertir. Amb menys fortuna, però, que el títol precedent, en la qual cosa hi podia tenir a veure el canvi de llibretista, substituït Azcona per Jorge Berlanga, fill del realitzador. Com sigui, el director recupera José Sazatornil en un paper similar al de l'empresari de "La escopeta nacional"; ara és un venedor de sanitaris que, perseguint un deute de l'Administració Pública, assisteix a la celebració en una presó valenciana del Día Internacional del Preso de Conciencia. Tots els presents en l'acte protagonitzen una de les seves característiques comèdies corals, que ara ironitza sobre la corrupció i els interessos espuris de polítics i banquers. Un veterà falangista (Rafael Alonso) i un comunista de tornada de tot (Manuel Alexandre) aparquen les seves diferències mentre persegueixen unes ballarines cubanes presumptament contractades per amenitzar l'acte; fan la festa pel seu compte i esdevenen els amos d'una funció una mica descafeïnada (vull dir tant a dins com fora de la pantalla).