dimarts, 18 de gener del 2022

RETORNO AL PASADO

Nicholas Musuraca repetia amb Jacques Tourneur a "Retorno al pasado" (1947) i, sens dubte, la magnífica fotografia d'herència expressionista és un dels principals actius d'un thriller de trama una mica alambinada però que avança amb insòlita fluïdesa, romàntica i fatalista. Jeff Bailey (Robert Mitchum) és un antic detectiu a qui una dona dolenta però molt guapa (Jane Greer) va ficar en seriosos embolics fins que va haver d'ocultar-se en un poblet on regenta una gasolinera i té fins i tot una nòvia formal; però, com anuncia el títol, el passat sempre torna i ho fa amb les pitjors intencions. La relació entre el detectiu i la femme fatale se'ns descriu a través d'escenes que oscil·len entre la passió quasi surrealista dels dies que passen a Mèxic i els moments de freda violència. Les successives traïcions de la noia el posaran entre l'espasa i la paret i conduiran a un final que és calculadament ambigu, tot i que sospitem que Jeff no pot deixar d'estimar-la i acceptarà amb resignació qualsevol destí tràgic sempre que sigui al costat d'ella. 

"Retorno al pasado" és l'essència del gènere negre, potser el millor treball del director i un títol fonamental de la història del cinema.

7 comentaris:

David ha dit...

¿y qué vamos a decir de una peli que a veces ha figurado como la mejor del género negro en algunas listas de esas cinéfilas?
Peliculón. Y es que Tourneur era muy bueno..

Trecce ha dit...

De esas películas que cada vez que uno las ve, va descubriendo nuevos detalles.

ricard ha dit...

David: Un peliculón, ni más ni menos.

Trecce: Eso no lo sé porque sólo la he visto una vez; pero suele pasar con las buenas películas.

Saludos.

Cinefilia ha dit...

Una d'aquelles pelis fascinants, malgrat que mai acaba de quedar del tot clar el seu argument.

Una abraçada.

ricard ha dit...

La trama policíaca costa de seguir, sobretot en la segona meitat, però sempre està al servei de la descripció dels personatges i els seus sentiments.

Una abraçada.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Nada se me ocurre que añadir, la habéis descrito a la perfección.
Cine en estado puro.
Saludos!

ricard ha dit...

Cine en estado puro, tú lo has dicho.

Saludos.